TW
0

Un mallorquí o un home resident a Mallorca que nomia Joan López escrivia una «carta al director», a la revista Alrededor del mundo, pàgina 19, primera columna, on criticava la «Real Academia de la Lengua» a la qual considerava imcompetent, poc rigorosa en l'origen etimològic dels nous vocables, i indignament subjecta a molts esnobismes de l'època. En resum, li corregia la plana. Amb una marcada ironia, les raons ben clares i el llenguatge planer, denunciava l'autoritarisme intel·lectual d'aquella institució elitista: «La paraula espanyola TRANVIA és, senzillament, l'anglesa TRANWAY que es composa de TRAM, riel pla, i WAY, via. Això és, una via formada per riels plans, i qualsevol via, tant si ha estat formada d'una matèria o una altra, és sempre femenina, com masculí resultarà si es tracta d'un camí. Això, pel que fa a l'etimologia, o, millor dit, el significat de la cosa. Passem a l'acabament del mot: tot nom castellà acabat en 'ía' és femení. Només en podem exceptuar DIA, segurament pel llatí DIES. DIEI és el seu ambigu en singular i masculí en plural. Referent a GUIA i MALVASIA, quan deim un guia entenem dir 'un home que guia' així com un bon malvasia equival a un bon vi de Malvasia (illa grega), de la mateixa manera que un 'bon madeira' val com un bon vi de l'illa de Madeira, això sense que ningú dubti que guia, malvasia i fusta (madera), són noms femenins. Ha de dir-se, per tant, la tramvia i no el tramvia, puix que tan desbaratat és EL TRANVIA com ho fos LA FERROCARRIL, perquè carril serà sempre masculí com via femení, això malgrat totes les acadèmies del món. Però, dissortadament, l'Espanyola, que FIJA, LIMPIA Y DA ESPLENDOR accepta el llenguatge de les clavegueres. De la plebs TRANSTIBERINA, que diria un clàssic.»

Molta raó tenia el comunicant. Però l'entitat que oficialment decidia aquestes coses feia poc cas d'un article o de qualsevol carta al director que un provincià pogués dirigir a la premsa. És el que sempre sol dir l'il·lustrat cregut i octogenari: I aquest senyor qui és? I aquest senyor, quina rellevància té?

És evident que hi degué haver el silenci per resposta. Però en honor a la veritat hem d'admetre que ni el propi Fabra, en fer el seu diccionari de català, advertí o no va voler advertir l'error. I així, l'entrada del mot ens ofereix el següent text:

«TRAMVIA, masculí. Ferrocarril establert en una via pública (carrer, carretera, etc. per on poden circular al mateix temps carruatges ordinaris); d'aquí, TRAMVIAIRE, masculí i femení, el qui treballa en l'explotació d'un tramvia...»

En resum, que els errors linguístics, si hem de donar la raó al tal Joan López, de Palma, són, per a mal de mals, contagiosos.