Albert Díaz recupera l'obra de Romà Alís en dos discs que presentarà l'IEB

El proppassat octubre moria a Madrid un dels compositors mallorquins més prolífics

El pianista i professor Albert Díaz en una imatge recent.

TW
0

El passat 29 d'octubre moria a Madrid el compositor mallorquí Romà Alís. Considerat un dels creadors musicals més productius de les últimes dècades, era autor de 223 composicions catalogades, de les quals es poden destacar diverses simfonies, i també obres per a piano i per a violí. Ara, gràcies a la tasca del pianista Albert Díaz s'han enregistrat les seves obres en dos discs. Aquest projecte, patrocinat per l'Institut d'Estudis Baleàrics, ha sofert una sèrie de modificacions. En un primer moment era un projecte, en què hi prenia part el mateix compositor, continuació del disc que va presentar l'any 2000 el mateix IEB i que, sota el títoObra per a piano reunia obres seves de fins aleshores. Després del traspàs, tant l'IEB com el mateix Albert Díaz veieren la necessitat d'editar dos discs: un primer que seria la reedició de l'anteior i un segon on es faria palesa la darrera etapa del creador, a partir de l'any 2000, amb molta de producció per a piano, més o menys unes trenta-cinc obres, com va explicar l'intèrpret, que aniran acompanyats d'un llibres explicatiu.

Albert Díaz diu que el projecte que tenia en ment Romà Alís per el segon disc era el d'«enregistrar obres grosses, tot i que obrint el seu repertori». De tota manera, Díaz ha cregut oportú incorporar, a aquest segon volum, unes peces infantils que no estaven previstes «perquè són petites joies, cançons populars harmonitzades per ell mateix. De fet, és una manera que hi pugui haver més gent que s'interessi pel repertori» d'un compositor que, tot i el seu reconeixement a nivell internacional -les seves peces s'interpretaven a Europa o al Japó-, va ser poc profeta a la seva terra. Díaz, professor titular del Conservatori Superior de les Illes Balears, ha fet la tesi sobre l'obra d'Alís i no dubta a comentar que «a partir de l'any 2000, hi ha un bot en la seva obra, el piano sona molt més ple», com si reptàs el pianista a evolucionar tècnicament. «Curiosament les obres comencen suau per adquirir una gran força», assenyala Díaz.