John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973), creador dels llenguatges i la història de la Terra Mitjana, enregistrats en El Hobbit, El Senyor dels Anells i Silmarillion, celebrades obres de ficció pseudohistòrica, que fou alhora professor d'anglosaxó i després de llengua i literatura angleses a la Universitat d'Oxford. En aquesta carta, enviada des de l'Hotel Miramar, a Bournemouth, diu:
«Estimat Cater: haig de lamentar molt haver-li de dir que la meva esposa ha mort aquest matí. El seu coratge i determinació, dels quals vostè parla veritablement, la dugueren fins el que semblava estar a la vora del recobrament, però es produí una sobtada caiguda contra la qual lluità, vanament, quasi tres dies. Per fortuna, va morir en pau. Ara, jo em trob totalment mancat de consol, i el meu cor no aconsegueix animar-se encara, malgrat que estigui envoltat de tota la meva família i molts amics. Posaré esqueles en eTimes i eTelegraph. M'alegra que vostè la veiés encara animada el dijous, abans de caure malalta la nit dels divendres. Guardaré la seva carta del 26 com un tresor, especialment pels darrers rengles...». Aquell mes de novembre, Cater havia visitat Tolkien per fer-li una entrevista que seria publicada en eSunday Times. Era com un homenatge a l'escriptor en el seu vuitantè aniversari. Com a resposta a una carteta anterior, Tolkien deia: «Ho sent molt, però la seva carta del 19 d'octubre no ha tingut resposta encara, malgrat esser la més amable i encoratjadora que mai no havia rebut de ningú. Haig de demanar-li que cregui que les cartes de qualsevol extensió són, per a un home aïllat, com el pa per a un presoner que es mor de fam dins una torre». I en un altre correu, entre d'altres coses, escrivia al seu fill que «em sent com un supervivent perdut dins un nou món aliè un cop ha desaparegut el món de debó». I feia també seva la frase d'algú que assenyalant el cel, exclama: «És que el veig tan buit i fred!».
Pensava encara: «No em sent del tot real o sencer, i, en certa manera, no trob ningú a qui parlar. Em sent com un nàufrag abandonat sobre una illa estèril sota un cel indiferent després de l'enfonsament d'un gran vaixell... Una mica refet del drama de la mort de la seva esposa, establert en el Merton College, a Oxford, Tolkien a Christopher Wiseman, amic dels dies escolars que vivia a Milford-on-Sea, prop de Bornemouth: «Aquí estic ara, instal·lat a Merton, encara vivaç i actiu, malgrat haver suportat durant un temps i sempre seguit una mala salut, això des de la festa del meu vuitantè aniversari. Després d'haver-me mirat els metges per dintre amb raigs X, m'ha estat prohibit el consum de qualsevol vi i m'han sotmès a una dieta prou estricta, però encara em permeten fumar i consumir els productes alcohòlics d'ordi al meu gust...».
Allò que diuen: geni i figura...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.