Jaume Figueras va visitar ahir Palma en la presentació del llibre El cinema als anys 40. El popular periodista parlà mogut per la nostàlgia «de passar per davant el cine Astoria i veure que encara hi ha anunciada la darrera pel·lícula que s'hi projectà» o de recordar la sala Augusta on, a final dels 80, «hi gaudí de Mujeres al borde de un ataque de nervios».
Per a Figueras, i per qualsevol altre cinèfil, contemplar el llibre El cinema als anys 40 és un bonic exercici de retrobament amb un cinema que gairebé s'ha perdut, «mirant tot això et ve la nostàlgia de quan anaves al cine com si fos un acte religiós». Figueras comentà que el cine està en un moment de transició i que «em fa molta por» el que pugui arribar a passar. «S'ha perdut la cerimònia col·lectiva, el desig d'anar a veure una pel·lícula contreta en una sala concreta», va dir en referència a les multisales o a les descàrregues de pel·lícules per internet.
Però tornant als anys 40, Jaume Figueras va remarcar que «ens trobam davant un cine molt condicionat per la situació de guerra i postguerra». A Espanya, segons Figueras «es feia un cinema de telefonos blancos» on es mostrava un ambient saludable de classe alta lluny de la postguerra que vivia el país. Era, doncs, una època de la propaganda, tant a Espanya, a Europa com als Estats Units, on les produccions cercaven justificar la guerra que tenia lloc al vell continent.
Dins aquest cine en destacava els anomenats programes de mà, autèntiques obres d'art, amb funció merament publicitària, que ara han quedat eclipsades pels tràilers i espots televisius. Figueras va destacar el poder del programa de mà per «engatussar» els espectadors a l'hora de veure un film.
Es Baluard
Jaume Figueres aprofità la seva estada a Palma per fer una visita al museu Es Baluard. L'opinió del cinèfil català va ser molt satisfactòria: «M'ha semblat impressionant tan pel contingut com també, sobretot, per les formes, la distribució de l'espai o les terrasses, que deuen tenir les millors vistes de Palma» va dir. Jaume Figueras també va comentar l'exposició que aquest divendres s'estrena a es Baluard sobre Andy Warhol, de qui va dir «és una persona que està valorada per obres populars com les sopes Cambell o els quadres de la Marilyn Monroe. Però realment era una persona molt polifacètica. Jo en vaig veure una exposició a Roma interessant».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.