Cris Juanico inicia una nova aventura i s'atreveix amb els temes cabdals del jazz

-Després de diferents projectes, Els mags de Binigall, Menaix a truà i Tabaluga, aquesta és una nova aventura o és una etapa més com a músic?
-Tot són noves aventures. És la recerca d'un estil determinat, és matar un petit cuc que tenia des de feia molt de temps. Fer adaptacions, treballar amb una big band... Sí, crec que sí, és una petita aventura.

-I on trobam els inicis d'aquesta aventura?
-Tot va començar en un concert que vam fer a l'Espai de Barcelona amb el disc Memòria. Amb nosaltres va col·laborar un trio de vent i tot just acabar el concert ja vam pensar que estaria molt bé fer un concert amb banda. I sí, a partir d'aquí la idea va anar madurant.

-Què trobarem en aquest nou disc?
-Hi ha la participació de la Big Band del Taller de Músics i versionam catorze clàssics del jazz. Tenia ganes de fer-lo en menorquí, per fer-lo més meu. Les cançons són conegudes, amb arranjaments completament nous i amb lletres que, en ser en català, el públic podrà entendre. Crec que tot plegat li dóna un caliu molt important.

-Com ha anat la tria de les cançons?
-Hi havia un repertori infinit; al principi teníem més de cent cançons. Els criteris que vàrem fer servir va ser que fos variat en compositors i estils de jazz i també que hi hagués la presència de jazz llatí.

-De què xerren aquestes cançons?
-Encara que els temes tinguin cinquanta anys, xerren de sentiments que, per sort, encara tenim ara.

-Amb quina vos quedau?
-A mi m'agrada molt Et tenc dins sa meva pel de Cole Porter, en què parla d'amor sense que en cap moment surti la paraula estimar o amor. També Vola'm a sa Lluna, que dóna títol al disc i que té una poesia molt imaginativa.

-Quin creis que és el tema amb més musicalitat menorquina?

-Jo crec que tots. El català i l'anglès són idiomes molt propers, tots dos tenen molta riquesa en paraules curtes i és fàcil traduir les cançons. El fet que siguin en menorquí fa que sonin de forma més exòtica, i això, als catalans, sempre els fa gràcia.

-És un disc que farà descobrir el jazz als fans de Cris Juanico, o farà descobrir Cris Juanico als amants del jazz?
-Les dues coses. Jo l'he fet amb molt de respecte. Vull apropar-me a un nou públic, als amants del jazz, però és també una passa endavant per al meu públic i per poder arribar a nous repertoris i registres personals.