Durant la guerra civil espanyola són editats molts pósters de propaganda. En el territori de la República destaquen, per la seva perfecció estètica, els de Bardasano. Tal dia com avui apareix en els cap de cantó de molts carrers de Madrid i Barcelona el que mostra dues dones abraçades, en actitud de germanor. Una camperola espanyola i una russa, ambdues amb botes als peus. No és la mateixa casta de botes. Les de la russa són d'aquelles que foren anomenades «katiuska». Les de l'espanyola, a l'estil del nord, és a dir, de les que fan servir a les vaqueries de la zona cantàbrica. Un altre detall és que l'espanyola cobreix els seus cabells amb un mocador a manera de «rebosillo» i la rusa, rossa, exhibeix un parell de gruixudes trunyelles. El lema: «'Combatid! Nos gritan las mujeres de la URSS, os ayudaremos hasta el triunfo definitivo».
I signa la propaganda el «Comité Nacional de Mujeres contra la guerra y el Fascismo». D'aquells moments parlen els analistes per a dir que els Comités eren els òrgans de poders locals i regionals. Els governs republicans, atacats per la sublevació feixista, hagueren de fer moltes concessions i donar un paper important d'actuació a tot tipus de grups i organitzacions sindicals i obreres.
El poder del Govern Giral, des del seu començament, s'hagué d'enfrontar, i en el millor dels casos, conformar, amb una qüestió problemàtica. A les ciutats més importants de la República, encara lliures d'ocupació franquista, i fora de la capital, com Barcelona, València o Oviedo, es crearen òrgans de decisió política, militar i administrativa. I com que tots lluitaven pel mateix objectiu, és a dir, guanyar la guerra, el Govern central els concedia autoritat formal per a fer i desfer dins la seva competència. L'agreujament, tanmateix, de forma constant, de la situació militar i política republicana, va dur al poder Largo Caballero i significava un esforç del Front Popular per tal d'assumir, el millor possible, la responsabilitat governamental, aturant o duent al solc un procés revolucionari que podria fer perdre la guerra i totes les esperances democràtiques. Republicans, socialistes i comunistes hagueren de fer pinya per tal de mantenir les formes d'una República parlamentària com la d'abans de la guerra. Largo Caballero, amb aquesta intenció, reuní tots els partits del Front Popular, tots manco els sindicalistes i el POUM. Es parlava així del nou Estat que s'estava edificant enmig de la guerra. Però això de fer un nou Estat o una nova Espanya també ho deien el de l'altre bàndol. El projecte unitari antifeixista no evità la crisi interna i els problemes i enfrontaments entre grups seguiren existint. El Govern Negrín, que eliminava els anarquistes, però seguia essent de concentració frontpopulista...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.