Una de les curiositats del nostre aplec de rondalles és la seva probable connexió, en cada cas, amb cultures externes o extemporànies, algunes de l'antigor, altres d'arreu del món. I no hi pot mancar, com podríem suposar, la temàtica d'inspiració clàssica o grecollatina. La mitologia hel·lènica i romana passada pel sedàs local i personalista de la nostra pagesia. Així, per exemple, en Joanet Manent seria Heracles duent a terme els seus treballs demostradors de sobrenatural força física: «Això era i no era un jovenot que nomia Joan Manent, tan esforcegat que no hi havia homo per ell una hora al redó».
I aquest jovencell esforcegat matarà, com l'Heracles original, la serp de set caps o Hidra de Lerna:
«Sa serp adreça es set caps per envestir-lo; però en Manent alça sa garrota i la fa caure dalt es cap des mig i le hi deixa tot esflorat, i pega cop i altre cop an ets altres caps de sa serp i ja ho crec que n'hi esclafà de caps, fins que n'hi hagué».
No és menys gràfic el símil de Fra-Pota amb un faune encaputxat.
El personatge del relat «En Joanet fill de viuda» que Mossèn Antoni Maria Alcover, «Jordi des Racó» enllestia devers aquestes dates l'any 1928. «Com sa fia del Rei estava contempla qui contempla s'anell, s'hi presenta un bruixot que nomia Fra-Pota».
I aquí el tenim. Amb potes i cuixes de cabrit i humà la resta del cos, com en els boscos d'aquella Grècia dels sàtirs. Però igualment expressiva, en aquest sentit comparatiu, és «Sa Muleta de Plata», versió descafeïnada del famós Cavall de Troia. Un pare té amenaçada de mort la seva filla, òrfena de mare, per haver-se convertida al cristianisme, que és la religió de la seva dida. Aquesta, per tal de salvar-la, pensa l'enginy troià amb les corresponents diferències argumentals: «Mira -diu la dida a la tal Aineta-, farem una muleta de plata, buida, que hi càpigues dedins, amb una finestreta per entrar i sortir. Li farem ets ulls foradats perquè pugues goitar-hi. Ses cames i sa coa seran buides i t'hi posarem un sarronet de dobles de vint i menjar. Te fiques dins sa muleta, dos negrets sense que ells sàpien que hi ha dedins, la s'enduran dins un bosc que jo sé ben lluny, i ja anirà ton pare a aclarir tu per on pares...».
Trobam també convertit en personatge de rondalla el filòsof Sèneca, que és mestre i alhora estudiant a Sa Cova de Salamanca, un indret on es combina màgia i ciència i «d'on surten els lletraferits de casta granada».
No és menys classicista «Sa Sirena de la Mar», un préstec homèric, puix que «sol anar ran de ses barques, canta qui canta per entretenir i destorbar es mariners en haver-hi turbonada, perquè no estiguen en lo que fan i se'n vagen a fons. Sobretot, hi ha que estar-hi ben alerta. La gent en canta aquesta cançó:
Sa sirena de la mar,/ en tenir fortuna, canta,/ perquè diu que la bonança/ no estarà molt a tornar».
De tot això, Ulisses en sabia força.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.