La població epigràfica romana a Mallorca (1956)

Miquel Ferrà i Martorell21/11/06 0:00

Conta el professor Cristòfol Veny, que és qui millor ha estudiat l'epigrafia mallorquina d'època romana, que un jove, Antoni Martínez, mentre arava amb un tractor, trobà a la possessió de Mainou, en el terme de Consell, una estela tombada horitzontalment i tota recoberta de calç. De forma rectangular ens mostra una inscripció que diu «Consagrat als déus mans. Febus erigí amb tota justícia a Llucerna, la seva contubernal, aquest monument amb els seus diners». Això de «contubernal» ho defineix Ciceró com «el que viu amb un altre dins el mateix allotjament» i per extensió, camarada o company. «Contubernalis mulier» seria la dona d'un esclau, i encara, «contubernalis cruci», en boca de Plaute, sempre tan irònic, «company en el suplici o la forca». «Contubernium» seria la casa on el matrimoni o la parella d'esclaus fan la seva vida i també, per extensió, l'amor lliure. Però el que volem reflectir aquí, al marge de l'anècdota de tal troballa, és saber, a través d'altres moltes inscripcions, quins personatges, majoritàriament, del poble planer, ens han deixat memòria dels seus noms. Heus aquí una llista d'urgència. En primer lloc aquells que ens permeten saber nom i llinatge: Sergius Ingenuus, Sergia Cesula, Quinta Cecilia, Clodia Cucuma, Caius Antestius Macrinus, Quintus Cecilius Isaptus, Quintus Cecilius Samaius, Cecilius Montanus, Sergia Casta, Quintus Cecilius Paditus, Antestia Asicius, Sergia Cudunius, Quintus Favonius Rusinnus, Annia Asicius, Ocracia Segenia, Pompeius Cevius, Quintus Sergius, Manila Hilera, Quintus Libertus Demetrius, Sergius Lucius, Marcus Hernius Rufus, Quintus Lucius, Pompeia Asicius, Pompeius Asper, Quintus Quarcionus, Paponius Filius, Sergius Caius, Quintus Agileius Donatus, Titus Livinius Minucius, Valerius Crescencius, Quintus Cecilius Etarae, Publius Marcius, Caius Asinius i alguns altres. En resum, una colla d'apel·latius i cognoms entre els quals es fan nombrosos els Sergis, masculí i femení, els Quints, els Cecilis d'ambdós gèneres i, potser, també, els Claudis.

És clar que no tots els ploms, marbres i pedres han estat tan generosos i així tenim memorials que únicament ens han donat accés a saber una veu. Són els casos de Priscilianus, Honoria, Valerius, Crescencius, Esiius, Isidaudi, Antisus, Escaraocia, Egnatuleia, Solucina, Vatius, Vatro, Asinius, Nigresetas i un relatiu etcaetera. Destacam Arguta, que deriva d'Argos, fill d'Apis i rei de la ciutat homònima a la Grècia antiga. Bassus, que era un prevere d'alguna de les basíliques paleocristianes. I un jueu, Semuel, fill d'un tal R. Haggay, que dedicà al mort sobre tres làmines de plom en caràcters hebreus, document important que ens permet considerar la coexistència de descendents de colons llatins, població indígena romanitzada i immigrants jueus.