Una carta de Thomàs a Falla (1930)

«Encara que no tenc l'honor i el gust de conèixer-la, a vostè, personalment, així i tot hem parlat de vostès, tantes vegades, amb bons amics, des de Lluís Derquí fins a Gispert, que, pels motius que llavors li explicaré, he gosat escriure a vostè directament i sense la protocolària presentació. Ja fa molt temps que volia escriure al seu germà, des que començaren a circular veus i notícies relativament alarmants sobre la seva malaltia. Vaig saber, però, quasi al mateix temps, que la realitat, gràcies a Déu, no corresponia exactament a tals referències pessimistes. Poc després va estar a Mallorca el bon amic Gispert, que venia de Granada i que acabà de tranquilitzar-me. Em va dir, tanmateix, que els metges havien prohibit absolutament al nostre amic tota mena de treballs epistolars, i deixar-lo així lliure per al treball musical. I aquest és el motiu pel qual em dirigesc a vostè en lloc d'escriure al seu germà, ja que crec és aquest un deure no només d'amistat sinó també de consciència, fer tot el possible per tal que ell pugui obeir totes les suggerències del metge, i això no només per la seva salut personal sinó també per a glòria del nostre art i de la nostra pàtria. El seu germà, però, té contret un deute que és precís pagar. Potser vostè recordi que fa alguns anys els vaig enviar una de les famoses ensaïmades mallorquines. Doncs bé, aquella ensaïmada era una veritable ambaixadora encarregada de recordar el seu destinatari la promesa de venir a passar una temporada amb nosaltres, a Mallorca. Fa d'això quasi quatre anys i la promesa roman incomplerta... Ara bé, s'acosta una avinentesa magnífica per tal que el seu germà véngui a saldar el deute, i per suposat, vostè amb ell. De novembre a maig hi ha prou temps per tal que el restabliment sia total i faci possible un agradable viatge a Mallorca.

Doncs bé, a començaments de maig tendrem, si Déu vol, els primers festivals Chopin de Mallorca. Vendrà l'orquesta de Pau Casals. Vendrà l'Orfeó Català. Vendrà Tansman, potser Cortot, i altres molts artistes espanyols i estrangers. Quin plaer seria poder-nos reunir sota la presidència d'un artista, d'un amic, d'un espanyol, tan autènticament exquisit com el seu germà. I més encara, com sia que els festivals, en el seu aspecte simfònic, vendran a esser un homenatge a la música espanyola i polonesa contemporània, seria un fet magnífic poder donar els «Fuegos Fatuos» amb el caràcter o aspecte que volgués el seu germà...».

I temps després, Manuel de Falla ens visitaria.