Miguel de Unamuno escrivia una llarga carta a Víctor Said Armesto, acadèmic, el qual havia comunicat al rector de la universitat de Salamanca i en data de 17 de novembre, des de Pontevedra, que li havien encarregat de la Societat Arqueològica local l'estudi de les veus gallegues. Unamuno. sempre magistral, li deia:
«Molt he celebrat, amic meu, que la nova tasca seva dins la Societat Arqueològica sigui motiu d'aquesta carta i que gràcies a tal circumstància puguem refer les nostres relacions. Jo no sé si algú li haurà parlat de la meva epistolomania, però és el cas que si el temps que dedic a escriure cartes el fes servir en la feina literària multiplicaria la meva obra, per altra banda gens escassa.
I anem ara a l'afer de la seva. Em pot fer tramesa d'aquestes veus rares de parla gallega, i jo, amb l'ajut de llibres de filologia romànica que tinc a prop, procuraré resultar-li útil i donar-li una mà en aquesta missió. No esper haver de recórrer ni a l'euskera ni al grec, perquè som de la creença que cap d'aquest dos idiomes no ha pogut influir en el gallec. No més que el celta, puix que això del celtisme és una fantasmagoria d'origen històric. La història és una gran mentida, perquè hi podem sentir els cent que fan renou i no els milions que callen. I en el llenguatge resta, en estratificacions, la veu dels que han callat al llarg de la història. Des de fa alguns temps llegesc molt portuguès que no és, com vostè sap, més que el gallec literari, i puc afirmar-li que és tan llatí com el castellà. L'estudi dels nostres romanços ens mostra que tots aquests pobles que passaren fent soroll per la nostra història no deixaren gairebé un vestigi de les seves llengües.
Això ja ho vaig dir jo en uns versos inèdits:
«Del corcer del moro/ sentiràs el trot violent/ sobre el qual llueix la samitarra/ sembrant silenci;/ mes del mut passar/ dels bous lents/ que batien mentrestant les messes/ no perdura el ressò.../ Encara que dorm en el fons/ del sant silenci...».
I deixant de banda les cobles, el cas és que essent romanços no s'ha de passar a altres llengües fins que no s'hagi exhaurit el llatí. El gallec, com el castellà i el català, són llatí quasi pur.
Em pot enviar el que li véngui de gust. També tenc moltes ganes de parlar amb vostè... No es podria llevar del damunt aquesta passió aferradissa pel seu racó i aixecar el vol. Faci fora aquesta fatal humitat de clima. L'experiència m'ha mostrat que el gallec no més és de debò actiu fora del seu país...».
Supòs que el lector no ha d'estar d'acord amb aquesta afirmació.
I diu encara: «Supòs que amb tal transplantament tots en sortim guanyant...».
Unamuno dixit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.