La campanya d'excavacions que s'ha duit a terme aquest estiu, al jaciment artanenc de ses Païsses, ha deixat al descobert allò que segons tots els indicis sembla una taula menorquina que, si bé s'ha de confirmar encara amb anàlisis de laboratori, podria datar de l'any 500 abans de Crist.
Segons explicà el director de les excavacions, Javier Aramburu, que hi ha treballat prop d'un mes amb un equip d'estudiants, la troballa s'ha realitzat en una «habitació del jaciment» que es començà a excavar en els anys seixanta del segle passat, i on llavors ja es trobaren «un foner, una espasa, ceràmica fina i un casc de guerrer del segle II aC».
«No hem trobat la taula exactament al centre de l'habitacle, sinó en una posició avançada i clavada verticalment. Està rompuda i pels voltants hi han aparegut moltíssims d'ossos de les parts que no es consumeixen dels animals», com ara els dits», destacà l'arqueòleg.
«Quan començàrem a excavar, aparegueren elements estranys. En primer lloc, una capa enorme de cendra que cobria una part de l'habitació i després una capa molt grossa de calç, davall de les quals trobàrem una llança, una destral i més ceràmiques de bona qualitat», manifestà l'expert.
Indicis de contactes
La «nova» taula de ses Païsses, segurament d'origen menorquí s'assembla molt, segons Aramburu, a la llosa menorquina que es descobrí fa temps al jaciment de sa Punta des Patró, da Can Picafort. Si les anàlisis del laboratori ho confirmassin, es podria pensar doncs que «els pobladors de la costa nord de Mallorca reberen influències dels seus veïns menorquins».
Continuant amb les conjectures sobre la «nova» troballa, «no gaire espectacular pero sí útil per reconstruir els costums i els hàbits dels primers pobladors de ses Païsses», l'estudiós creu que «l'habitació podria ser una mena de santuari per vetlar els morts, mentre que la taula seria el lloc on reposaria el cos fallit».
El fonament d'aquesta interpretació és que «la taula es troba situada mirant cap a un monument funerari ubicat damunt una muntanya, a pocs quilòmetres del poblat talaiòtic». A més, indicà Aramburu, «s'associa amb la part més important del poblat, que és el talaiot», de manera que no costa pensar que es tractàs d'un santuari per a les famílies poderoses.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.