TW
0

MARIANA DÍAZ. Palma.
Conscients i cansats de la «destrucció massiva del patrimoni des de l'acabament de la Carta Arqueològica de les Illes», fa ja tretze anys, destrucció de la qual culpen tant el sector privat com les mateixes institucions públiques, els professionals de la Secció d'Arqueologia del Col·legi de Llicenciats va presentar ahir un manifest al registre del Consell amb l'objectiu d'«opinar en comú, presentar en bloc un manifest sobre una cosa que ens sembla escandalosa».

El manifest sorgeix de la I Trobada d'Arqueòlegs celebrada al Museu de Manacor el 15 i 16 de setembre passats. Va ser allà on es va recordar per unanimitat presentar aquesta «declaració d'intencions». Des de la Secció d'Arqueologia s'exigeix «un estricte compliment de la Llei de Patrimoni de les Balears, i de la normativa estatal i internacional al respecte». En aquest sentit, en el manifest es demana que s'«unifiquin criteris quant al treball amb arqueologia urbana, com la creació d'un reglament específic, un protocol d'actuacions, que s'exigeixin estudis previs a les intervencions i que s'unifiquin criteris per desmuntar estructures arquitectòniques».

Per a aquests professionals és fonamental que les administracions «exigeixin seguiments de les intervencions arqueològiques»; també sol·liciten que el Consell recuperi la publicació de monografies d'arqueologia, com la col·lecció Quaderns de Patrimoni Cultural, i que es creïn places de tècnics de patrimoni.

Finalment, un altre punt clau de la reivindicació es refereix al patrimoni subaquàtic, el més abandonat pels responsables polítics, ja que es dóna la paradoxa que Balears n'és prou ric.

Des de la Secció d'Arqueologia es conclou que «aquesta situació (la del patrimoni) caòtica no pot continuar i és més que necessària una implicació dels polítics, institucions i societat civil».

Els arqueòlegs asseguraren ahir que, a Balears, «només de complir la llei ja estaríem coberts» i recorden que l'article 46 de la Constitució «obliga a conservar-lo i a difondre'l».