«Un ha de ser ric interiorment i llavors aquesta riquesa es pot traduir en l'obra»

-Fa més de 60 anys que viviu a Valldemossa. Què us va atreure i quina relació heu tingut amb la seva gent?
-Valldemossa té les proporcions exactes d'un poble per viure-hi, és a prop de Palma i el paisatge és molt bell. A més la gent és molt amable, m'ha demostrat sempre amor i s'ha fet estimar, i això ha enriquit la meva vida. Una persona que no tingui sentiments bons no pot crear art bo.

-Què us ha donat el poble en el qual heu creat la major part de la vostra obra?
-Quan vaig arribar a Mallorca buscava repòs. Venia de fer un llarg viatge per tot Europa i quan va acabar la guerra (cap al 1940) ja em sentia un ciutadà «com els altres». Jo no sóc un guerrer, sóc pintor, i si hagués hagut de lluitar m'hauria convertit en un criminal. A Valldemossa hi vaig trobar pau, tranquil·litat i assossec, que era el que cercava.

-Necessita pau per crear?
-L'ambient que es viu en l'art ajuda molt el creador; no es pot viure en un ambient hostil. S'ha de viure feliç en l'acte de la vida i en harmonia amb les persones de l'entorn. Un ha se ser ric interiorment i llavors sí que aquesta riquesa es pot traduir en la seva obra.

-El 1987 us varen nomenar fill adoptiu del municipi i a principis de setembre us en convertíreu en fill il·lustre. Què signifiquen per vós aquests reconeixements?
-És el premi de viure en un poble que estimes. L'agraeixo de tot cor i és per mi un reconeixement de Valldemossa i de Mallorca que té totes les dimensions. Per mi, aquests dos llocs són com dir tot el món.

-Quines són les passions de Coll Bardolet a banda de la pintura?
-Sempre he estat un gran amant de les arts enteses des del punt de vista universal. M'agrada molt la música, d'aquí la meva lluita per engegar el projecte del Festival de música de Pollença o els concerts al torrent de Pareis. Però a més he estudiat molta literatura i poesia, sobretot autors catalans i també els clàssics grecs com Sèneca.

-Observant el llenç sobre el qual treballau veig que heu esborrat les figures del fons.
-No sempre és bo admirar el que un fa, l'obra sols es millora corregint-la. A vegades, quan torn a veure alguns dels meus quadres, els esborraria perquè amb el temps els sentiments i les impressions canvien.

-Molts pintors han confessat que treballen escoltant música. Vós també hi heu fet feina?
-Vaig fer molta feina amb música durant anys, però després ho vaig deixar perquè em canviava el sentiment, malgrat que penso que l'artista ha d'emprar tot allò que pugui enriquir la seva obra, tant emotivament com constructivament.

-La vostra obra més coneguda a les Illes és aquella que fa referència al folklore o al paisatgisme, però paradoxalment vós no sou mallorquí d'origen.
-Des que vaig arribar a l'Illa el moviment del ball mallorquí em va obsessionar, fins i tot vaig anar a aprendre a ballar a Selva. Ho vaig fer com un estudi previ per poder sentir-lo molt més i reflectir-ho als meus llenços.

-També heu fet incursions en l'abstracte.
-Durant 50 o 60 anys he fet «natural», que és l'obra que més es coneix a l'Illa, però també fa 40 anys que pinto «abstracte». Aquestes obres s'han exposat més a l'estranger.

-Què és per vós aquest altre «registre»?
-És un altre món. Per mi l'abstracte és llibertat, és no ser esclau dels colors. I la música dels colors és l'ànima de l'abstracte.

-A més d'un gran pintor, vós també sou un gran col·leccionista!
-Sí, tinc obra d'Anglada Camarasa, Antoni Ribas, Ricjard Anckermann i Tito Cittadini, entre d'altres, que també formaran part de la col·lecció que s'exhibirà a la fundació.

-Quin és el vostre desig per la fundació que portarà el vostre nom a Valldemossa?
-Tota la feina que faig des de fa un temps (treballa 4 hores diàries al taller que té a la Cartoixa i participa en les decisions més importants sobre la fundació que durà el seu nom) és de cara a la fundació, i jo el que voldria és que el públic hi posàs l'amor que jo he posat durant seixanta anys a la meva obra.