En edició de W.M. Jakson és publicada l'obra «El Castell Roquer», del poeta i novel·lista escocès George MacDonald, que és un relat simbolista de la família humana que té per escenari una enlairada fortalesa, el senyor de la qual és la divina Providència. Comença la narració amb aquests mots: «En el cim d'un alt penya-segat que forma part d'una gran muntanya, s'aixeca un majestuós castell. Quan i com fou edificat, ningú no ho sap, ni tampoc ningú no pot presumir del tot de conèixer la seva arquitectura. Així i tot és evident que es tracta d'una construcció senyorial i noble...»
És una descripció, aquesta, que en principi, vendria com a anell al dit per a ressenyar les caraterístiques impressionants del castell de Santueri. No del que és, sinó fent servir la nostra imaginació, del que degué ser, més enllà de les actuals ruïnes.
Tanmateix, dins la solitud dels temps que corren el va veure el prestigiós poeta Josep Carner (1884-1970):
«Castell de Santueri, deixant-te reposar,/ de l'aire sents les clares onades silencioses;/ tu guaites com s'allarguen constants, mai alteroses,/ les planes fins l'arena, l'arena fins la mar./ No ets sol, no ets erm! T'arriben milanes i voltors,/ te creixen flors, t'alegren insectes rondinaires/ i et banyes de la jove frescor de tots els aires/ damunt d'una peanya d'intenses vermellors./
Rient dalt de les belles grandeses infinides,/ oh, com hi són graciosos els termes i les mides!»
Conserva un parell de torres, un llenç de façana i restes de murs i contraforts. És de construcció romana tardana, i ja abans de la dominació romana, consta que hi va existir un santuari. De fet, la seva denominació, procedent del llatí, «Sanctuarium», així sembla indicar-lo. Abans de l'any 1997, un afeccionat suís a la història i l'arqueologia, Rupert Spillman, trobà amb l'ajut d'un detector de metalls, a les immediacions del castell, devers mil monedes, entre romanes, bizantines i àrabs, a més de civelles, penjolls, ampolles d'aram i altres objectes. Dipositats a la Universitat de Tubinga, el doctor Lutzllisch, especialista en numismàtica, les estudià i catalogà. El 2005, l'esmentada universitat en publicà un catàleg íntegrament escrit en alemany, «Die Mittelalterlichen Fundmünzen, Siegel und Gewichte von Santueri, Mallorca.» Entre d'altres curiositats, l'anàlisi d'aquestes monedes, ens descobreix personatges d'una època de la història de la nostra Illa altament desconeguda i ens facilita els noms de cinc mallorquins que ostentaren remarcables dignitats entre els segles VII i VIII: el duc Sergios, el prefecte Georgios, el cònsol i militar Ioannes, el cònsol Theodotos i un cinquè individu anomenat Ioannu. Tot i que aquests fets, d'acord amb les lleis del país, foren il·legals, les troballes d'Spillman han retornat a Mallorca i altres especialistes locals n'han de treure nous fruits.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.