«L'illa del tresor» omplirà el Teatre del Mar d'enginy i jocs de paraules

La direcció del muntatge ve de la mà d'Ester Nadal i de Joan Ollé, i són Georgina Cardona, Karla Junyet i Isabelle Bres les que donen vida a tres «procuradores de paraules» que proposen al públic «tot un conjunt de materials perquè sigui aquest el que projecti els seus petits fantasmes».

L'element sobre el qual descansa tot el muntatge són les paraules, ja que els elements escènics que utilitzen les actrius són mínims i funcionen únicament com a suport als distints «gags» que, segons explicà Oller, «són com una col·lisió de moments de diferent caràcter». A través d'ells, l'espectador experimenta sentiments com ara la reflexió o la rialla.

«L'espectacle funciona com una partitura musical molt precisa», assegurà Ollé, qui explicà que l'espectacle té influències del surrealisme o del moviment Dada, i també del mateix Joan Brossa.

El títol de l'obra, L'illa del tresor, no és ni molt manco fortuït, sinó que respon a la «creació d'una illa», en la figura de l'obra mateixa, en la qual s'amaguen tresors, que són en realitat «els jocs de paraules».

El muntatge integra també una mica de música i fins i tot una breu coreografia, que una de les actrius realitza quan interpreta gestualment Paraules d'amor de Joan Manuel Serrat. Es reciten a més alguns poemes de Neruda i de Hunter. «És un espectacle cordial que es vol allunyar de l'intel·lectualisme», indicà Ollé, que defineix el seu muntatge com «una peça musical» que dura prop d'una hora on els gags se succeeixen d'una manera «naturalitzada» però enginyosa a fi d'estimular l'espectador a fer una reflexió en funció del seu imaginari.