La nissaga dels Petra (47)

Miquel Ferrà i Martorell01/11/06 0:00

Petra no és només el topònim de la vila mallorquina, pàtria de fra Juníper Serra. Fou també la metròpoli de l'Aràbia pètria, amb aquell fastuós temple excavat en la muntanya. I el nom de diferents ciutats romanes «construïdes sobre roques», tres de les quals situades, respectivament, a Oxo, Peònia i Umbria. En parla Plini i el llatí fa servir l'adjectiu «petrensis» per a referir-se a tot allò que neix o viu entre les penyes. Hi havia fins i tot un vi famós, «petrites», així anomenat per criar-se prop de Petra, a Aràbia. I dins un llenguatge col·loquial, popular, «petro» era un home rústec, un llaurador, un pagès, un habitant de llogarret. Però això de «Petra» fou també un llinatge cavalleresc de l'antiga Roma en temps de Claudi, en el setè any del seu regnat, el germà de Germànic, ascendit al tron, per atzar, en el 41, després de l'assassinat del seu nebot Calígula.

Ens ho conta Corneli Tàcit en els seus «annals» (llibre 11, 4): «Convocaren el Senat, i Suilius (que s'havia atribuït funcions de fiscal) seguia amuntegant acusats (de trair l'emperador) i d'aquesta manera, dos cavallers romans il·lustres, del llinatge Petra, foren condemnats a la pena capital. La causa de la seva mort era que havien facilitat la seva casa per a les trobades sentimentals de Menéster (conegut actor de pantomima) i Popea, de casa reial i que seria després esposa de Neró. Però la complicitat en aquells amors il·lícits no era tot. Encara, a un d'ells, li era imputat haver tingut un somni, en el decurs del qual havia vist Claudi cenyit amb una corona d'espigues girades cap a la part del darrere, una visió que pronosticava una gran manca de blat. Alguns altres conten que allò que va veure en somnis era una corona de fulles de vinya blanquinoses, quelcom que es podia interpretar en el sentit que en caure la tardor moriria el príncep. Del que no tinc cap dubte -segueix explicant Corneli Tàcit- és que l'un o l'altre somni valgueren la mort d'aquests dos germans.

Neró havia nascut el 37 i sa mare, Agripina, casada en segones noces amb Claudi, se les va enginyar, mitjançant intrigues, per tal que Neró fos proclamat successor del seu marit, en perjudici de Britànic, legítim hereu del tron, nascut del primer matrimoni de Claudi. Agripina, que confiava a poder governar a través del seu fill, en sortí, tanmateix, frustrada. Després d'uns anys de pacífica prosperitat, «el millor temps que va conèixer Romà», segons Trajanus, el nou emperador manava assassinar Britànic, posava sa mare en segon terme, per acabar matant-la, i ordenà, també, el sacrifici de les seves dues esposes, Octàvia i Popea. Igualment, provocà l'eliminació física del seu mestre Sèneca. Dins tot aquell ambient d'espionatge i crim es movia com peix dins l'aigua un sinistre individu, Publius Suilius, culpable de la mort dels Petra, que passats els anys seria mallorquí d'adopció.