Enamorat de la nostra història, fèrtilment imaginatiu, el poeta i periodista Miquel dels Sants Oliver (Campanet, 1864-Bercelona, 1920), prestigiós comentarista i divulgador de temes polítics i culturals, pegava una ullada sobre el nostre passat més remot i aleshores glossava les glòries del foner talaiòtic:
«Esgarriat i ombrívol, enèrgic, indomable,/ d'aquells que no se vinclen al jou de l'estranger,/ quan l'illa té retuda Cartago formidable,/ rondeja, en les nits clares, un desditxat foner».
«Que ha vist damunt el dolmen, antic i venerable,/ que el pas detura i s'inflen els músculs com d'acer?/ És de Baal un ídol, lluent i espaventable,/ que ha duit de llunyes terres el poble mercader».
«Pel cos del baleàric freda suor degota;/ del fons del pit li puja com un frenètic clam;/ descorda sa bassetja, per prendre un roc s'acota, brunzint se'n va la pedra més ràpida que el llamp,/ i amb vigorós estrèpit se sent que, lluny, rebota,/ de l'ídol sanguinari ferint el front d'aram».
Són uns versos que podríem recitar sobre un escenari idoni: El poblat de Ses Païsses, que és un dels més extensos i millor conservats, en part, protegit per muralles i al qual accedim per la porta ciclòpia, megalítica i dolmènica, i ja a l'interior, els seus nombrosos habitacles, alguns amb diferents cambres, altres amb fonaments soterrats, tots de pedra irregular, sense cap tipus de tall però amb tot l'enginy d'una geometria elemental i alhora pràctica, ens han de sorprendre i captivar. La vida dels foners s'havia anat fent més i més sedentària i això donava una major importància a les seves construccions, i al mateix temps, les idees religioses sobre la conservació dels morts donaven lloc a arquitectures sepulcrals de caràcter encara més permanent i no gaire allunyades dels habitatges. En totes les èpoques, la fe en una vida ultraterrena ha mogut les pedres més feixugues. En general, pel que fa a les cases, columnes o pilastres fetes per vàries pedres disposades verticalment, sostenien sostres de brancam divers i voltes falses de material roquer. Els talaiots o torrellons troncocònics o en forma de troncs de piràmide, asseguraven els punts més estratègics de la defensa. La ceràmica aquí trobada és abundant com ho són els objectes de ferro i bronze. Les arts industrials es manifesten, principalment, en les armes i peces d'exornació personal com collars, polseres i cinturons. D'aquests objectes, el més emblemàtic seria el casc de bronze amb una mena de cresta que com ja hem vist en altres parts, tenia per funció impressionar o espantar l'enemic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.