Miquel Segura: «Els grans defensors del català a Mallorca hem estat els xuetes»

El col·loqui es va referir a la polèmica de la incorporació dels xuetes al judaisme d'una manera oficial. «Encara que vulguem, no podem deixar de ser jueus, ja que duim la identitat marcada gairebé a sang i foc», remarcà Segura. Mario Saban recordà la declaració rabínica de retorn a la religió jueva d'una anus -forçada- María Muñoz i la va relacionar amb el cas xueta, ja que podria establir un precedent. «Em sent un jueu sense papers», explica Segura sobre això en el seu llibre. El pobler afirmà que «només accept la Teshuvà -confirmació al judaisme-, ja que jo som tan jueu com ells».

L'autor va mantenir que «no vull anar a viure a Israel perquè a Mallorca s'hi viu molt bé, si bé vull poder anar a residir allà quan vulgui». El periodista revelà que, en esclatar la guerra del Líban, es posà en contacte amb autoritats d'Israel per oferir els seus serveis, ja que «no puc tirar míssils, però puc estar darrere d'un ordinador».

Mario Saban comentà que «Arrels xuetes, ales jueves té dues parts, una de biogràfica i molt sentimental que és el retrat de la seva vida, i una altra sobre els xuetes com a condició». El professor aclarí que «el tema xueta ha quedat marginat per un aspecte demogràfic, ja que són molt pocs». L'aspecte inèdit del llibre és el tractament donat per l'autor a la seva pròpia experiència, per mitjà de la descripció com a testimoni d'una època. L'obra inclou nombroses fotografies de l'àlbum familiar de Segura. La imatge més recent el mostra en l'acte d'inauguració de l'exposició Irradiacions a Barcelona, en l'exercici del seu actual càrrec com a coordinador general de l'Institut d'Estudis Baleàrics.

Segura recordà que «l'any 1984 Basilio Baltasar em va suggerir que escrivís Memòria xueta, sobre el testimoni viu dels xuetes contemporanis, i va ser un escàndol: vaig estar mesos sencers amb vigilància policíaca». L'any 2004, Lleonard Muntaner va proposar a l'escriptor que repassàs el llibre. Ell s'estimà més elaborar-ne un de nou, «sense autocensura». Després de la pregunta del seu nét sobre el significat del seu cognom, durant un viatge a Jamaica, Segura va decidir començar l'obra. L'autor es va endinsar en «el més profund dels meus records, i va ser un procés dolorós». Així, va optar pel català perquè «no podia tractar d'una cosa tan profunda en una altra llengua». Segura va mantenir que «els grans defensors del català a Mallorca hem estat els xuetes, perquè ens aferram als orígens».

La trobada, presidida per una menorah immensa i per les banderes d'Israel, Catalunya i Espanya, va comptar amb la participació de diversos xuetes mallorquins i membres de la comunitat d'Israel a Barcelona, entre els quals es trobava un supervivent vienès de l'Holocaust nazi. El periodista mallorquí Pere Bonnín rememorà la seva època de delegat de l'agència EFE a Viena i assegurà que «la història que em contaven els jueus sefarditas era també la meva història». Bonnín recordà «l'intent de concentrar tots els xuetes a Cabrera en el segle XVIII, idea que ressuscitaren els falangistes de Palma al costat de la Gestapo».