Neix la basílica cristiana (313)

Fins que l'emperador Constantí no promulgà l'Edicte milanès, l'arquitectura cristiana, en general catacumbària, havia estat molt pobre, d'una gran senzillesa, amb alguns elements pictòrics romans coetanis però mancats de color, de tècnica sumària i executats per artistes modests. Però Constantí no només autoritzà la construcció de temples a cel obert, sinó que deu anys més tard regalava al pontífex el palau del cònsol Sextus Lateranus, que, confiscat per Neró, era, des de llavors, propietat dels emperadors. L'església allà aixecada, que prendria, pel seu origen, el nom de Letrà, seria, com afirma el professor Diego Angulo, el cap i la mare de totes les esglésies cristianes. Restaven aleshores oblidades aquelles capelletes o «cella memoriae» del moment anterior. El nou model és la basílica pagana, edifici més o menys gran, de tres naus separades per columnes, quasi sempre amb arqueries que carreguen directament sobre aquestes, i capçal semicircular. Explica l'esmentat historiador que «encara que el temple és lloc de reunió de tots els fidels, hi apareixen unes certes distincions que deixen la seva petjada en la seva arquitectura. Aquestes diferències es refereixen, sobretot, als catecúmens i que són privats de presenciar totes les cerimònies; als clergues, aïllats del poble, essent aquest major o menor, i les dones, i fins i tot, els peregrins, als que és precís donar allotjament».