Solé i Sabaté: «La Guerra Civil a les Illes Balears va suposar un genocidi cultural»

Solé i Sabaté demostrà per què és un dels grans caps de cartell d'aquesta edició dels premis Octubre en la conferència inaugural del XIX Encontre d'escriptors, en parlar de La Guerra civil i els intel·lectuals a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Ho va fer a una de les sales del nou Octubre Centre de Cultura Contemporània plena fins a dalt.

La seva intervenció es va centrar d'una banda a intentar destruir el mite de la Guerra Civil creat en bona part pel servei de propaganda de la República i per la mirada romàntica dels intel·lectuals estrangers que encara perviu avui dia, i de l'altra, a explicar que «els intel·lectuals del país estigueren al nivell, mentre que els polítics, no». També va explicar que «des del centre dreta català fins a l'esquerra defensaren la cultura, però com més a l'esquerra estaven els intel·lectuals i com més internacionalista era aquesta esquerra, el nivell de catalanisme minvava».

Solé assegurà que «no entenc aquests polítics que no volen parlar de Guerra Civil, quan el que està clar és que els catalans lluitaren contra catalans, els valencians contra valencians i els illencs contra illencs». Després de carregar amb duresa contra aquells que «han viscut i s'han professionalitat» en l'antifranquisme, Solé va desmuntar altres mites com el de la immensa bibliografia sobre la Guerra Civil: «Us penseu que s'ha escrit més sobre la Guerra que el que han escrit tots els països aliats sobre la Segona Guerra Mundial? Això és del tot ridícul». També va aprofitar l'avinentesa per recordar l'assassinat de militars homosexuals en les files republicanes, la manca d'higiene i les barbaritats comeses en la guerra, com l'assassinat de més de 2.400 religiosos durant la guerra a Catalunya. «És que la història és així, i a alguns no ens agrada ni inventar-la ni silenciar-la».

Les illes
En la seva intervenció sobre les Illes, va començar recordant la figura d'Antoni Maria Sbert i la seva feina a la Conselleria de cultura de la Generalitat i sobretot va tenir paraules d'agraïment per al pare Massot que «ha fet la gran enciclopèdia de la Guerra Civil, una feina meravellosa que després ha incitat molts historiadors més joves a fer treballs essencialment valuosos com el seguiment de la Guerra Civil poble a poble, que poden fer que per exemple algun tennista molt famós deixi de caure'ns tan bé si sabem el que va fer la seva família».

Pel que fa als intel·lectuals vinculats amb Mallorca, va recordar la importància de la figura de Bernanos i després també es va encarregar de recordar que «els dos germans Villalonga foren els que varen obligar a retractar-se 153 persones que firmaren el manifest dels catalans», a la vegada que recordà que «a la platja de s'Arenal, on ara us banyeu, és on cremaven els cossos de les execucions massives que hi va haver i que va denunciar Bernanos, que va quedar aïllat, per uns per ser un traïdor, i per als altres pel fet de ser catòlic».

Després va repassar també la importància d'escriptors catalans com Josep Pla o Met Miravitlles.

D'altra banda, els ponents mallorquins ahir tot just s'estrenaren en les seves intervencions en els diferents congressos. Gina Garcías va participar en la taula rodona del congrés de comunicació «Els partits vistos des dels mitjans», mentre que el professor Miquel Duran intervingué en el congrés d'història amb la seva intervenció,«Les jornades de juliol de 1936 als Països Catalans».