El Misteri d'Elx, Patrimoni de la Humanitat, es cantarà a la catedral

És l'escenificació sobre la mort, assumpció i coronació de la Verge

TW
0

M.DÍAZ. Palma.
La Seu acollirà el mes de desembre un concert escenificat del Misteri d'Elx, Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, una tradició que es remunta al segle XV i que s'ha escenificat a la basílica de Santa Maria de la ciutat alacantina d'Elx sense interrupció fins a l'actualitat. Representa la mort, assumpció i coronació de la Verge.

Segons ha pogut saber aquest diari de fonts de l'Ajuntament i del Patronat del Misteri, «les conversacions per portar a Mallorca aquest espectacle religiós estan gairebé tancades». Entre altres aspectes, a més de la despesa econòmica, s'han d'ajustar bé les dates amb la disponibilitat dels cantaires, «que no són professionals i pertanyen a un ampli espectre social».

Quan el Misteri surt d'Elx ho fa per oferir un concert d'etiqueta, és a dir, només el cant del text català, que inclou música medieval, renaixentista o barroca, o bé per ser representat en la seva totalitat amb una complicada escenografia i tramoia.

Versió intermèdia
Des de l'Ajuntament de Palma es va explicar que a la Seu es farà una versió intermèdia que consistirà en un concert en el qual els cantaires lluiran els vestits medievals que vesteixen a la representació. El Misteri es representa anualment els dies 14 i 15 d'agost i en els anys que acaben en parell també s'escenifica els dies 29 i 30 d'octubre i l'1 de novembre. (Cal dir que enguany no hi haurà escenificació perquè cau en senar).

La Festa, com també es denomina, la canten la Capella del Misteri, integrada per seixanta-cinc adults, i l'escolania, en la qual hi ha vint-i-vuit infants. La direcció musical la porta José Antonio Román Marco i l'escènica, Vicente Pérez Sansano.

L'operatiu de la representació mobilitza, a més, els mestres de cant, els organistes, els tramoistes, els muntadors, els perruquers, sastres i altres operaris de l'escenificació. En total són unes dues-centes vuitanta persones que es redueixen a cent-vint quan viatgen per a un concert escenificat.