Equador s'ha submergit 10.000 anys en la seva història per redescobrir l'art d'antics pobles del litoral, en una exposició del més destacat de l'art primigeni de cultures com la «Valdivia», «Regaliz» i «Huancavilca».
L'exposició «semipermanent» es mantindrà per alguns mesos al Museu Antropològic i d'Art Contemporani (MAAC) del Banc Central a la ciutat portuària de Guayaquil.
La directora del MAAC, Mariela García, recorda que l'exposició intenta descobrir l'origen i la identitat dels ciutadans en un recorregut de peces arqueològiques d'incalculable valor històric i estètic.
L'exposició es compon d'objectes que representen el millor de l'art precolombí de les cultures que van poblar la regió costanera equatoriana.
Aquestes cultures, obertes a l'Oceà Pacífic, també van dirigir la seva influència, sobretot comercial, a altres pobles antics de la serra andina del país.
«Realment, aquests van ser els primers artistes» equatorians, suggereix García, mentre el públic admira les primeres obres de la cultura Chorrera, com uns plats bonics de fang, adornats amb motius propis de l'exhuberant fauna marina i terrestre de la zona.
L'exposició comença amb un relat sobre l'historiador Emilio Estrada Icaza, que el 1956 i amb l'ús de «carboni 14», va descobrir que la cultura Valdivia va poder dominar la ceràmica uns 2.500 anys abans que els grans assentaments formatius a Mèxic o a Perú.
A la mostra es destaca una gerra de coure, de fang cremat, les nanses del qual tenen forma de rèptil, com a salamandres que es tornegen en arribar a la vora, o figures d'homes en plena dansa amb els seus abillaments guarnits amb formes dels animals salvatges que caçaven.
En algunes peces es pot advertir una coincidència amb l'art asiàtic, africà o també australià, com les teories variades sobre l'origen de l'home a Amèrica del Sud. L'Spondilus, una gran petxina de nacre blanc rosat, la imatge del qual serveix per presentar l'exposició, també té el seu lloc destacat, perquè els homes primitius de la costa equatoriana la van dominar i la van adorar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.