Els Premis Mallorca se'n van al continent

Manuel Baixauli (a l'esquerra), premi de novel·la, i Amadeu Vidal, de poesia, es preparen per aparèixer en televisió. | PERE BOTA.

TW
0

El valencià Manuel Baixauli, amb la novel.la Etcèterai el català Amadeu Vidal amb el poemari Crònica de la banyera resultaren ahir guanyadors de la segona edició dels Premis Mallorca.

Baixauli, que se'n portarà a casa 70.000 euros, es va presentar amb el seudònim «Anònim» i Amadeu Vidal ho féu com a Pere Cinquè.

Poc després de rebre el guardó, Baixauli manifestà que Etcètera «tracta de la nostra lluita inútil però apassionada contra l'oblit» des del punt de vista de l'«humor». Per la seva banda, Vidal apuntà breument que en el seu poemari utilitza «un llenguatge planer, gens pretenciós que frega la frivolitat» i explicà que es presentà als premis animat pels seus amics. «Jo vull ser frívol. La frivolitat no és pas buida», conclogué.

Manuel Baixauli (Sueca, València, 1963), és professor de pintura i es donà a conèixer als cercles literaris el 1998, quan guanyà el Premi Països catalans Solstici d'Estiu amb la novel·la breu Espira.

Per altra banda, Amadeu Vidal (Barcelona, 1973), que s'ha fet amb 10.000 euros, és eninyer forestal i ja conegut a Mallorca perquè guanyà el Miquel Àngel Riera de poesia el 2005 per 120 Dracmes, a més d'haver estat finalista el 1995 i el 1999.

Joan Cerdà, conseller de Patrimoni i Identitat Cultural, que fou l'encarregat d'obrir la cerimònia, assegurà que aquest guardó és «un estímul pels escriptors, que veuen recompensat el seu esperit creador». «La literatura no només és una creació artística sinó el que més força transformadora ha demostrat», destacà, després de recordar que «la llengua és l'ànima del poble que la parla».

Maria Antònia Munar, presidenta del Consell, posà el colofó a la cerimònia d'entrega d'aquesta segona edició dels Premis Mallorca. Manifestà que els premis són «una fita important en el procés per impulsar una política coherent de promoció i prestigi de la llengua catalana». Assegurà que «només amb actuacions positives» s'aconseguirà fer atractiva «la producció d'obres de qualitat» que per ella incidiran «en la lectura com activitat editora, distribuïdora i comercial».

«Propòs un pacte per la llengua que desterri qualsevol entrebanc per fer que l'ús de la nostra llengua i l'estimació que li tenim, sigui normal», destacà Munar, que centrà la seva proposta en tres eixos principals: «Unanimitat per la modificació de qualsevol llei lingüística, eliminació de polèmiques sobre la llengua i increment de la nostra llengua als mitjans de comunicació privats».

La presidenta conclogué el discurs felicitant els dos guanyadors i agraint «la feina ben feta» del jurat.

Amb questa segona edició dels fins fa poc premis més ben dotats en català (ara ho és el Ramon Llull) s'han presentant 48 originals, 21 narracions i 26 de poesia, el que suposa poc més del 50 per cent menys de participació que en l'edició passada, en la qual els originals presentats foren 104. El jurat de narrativa ha estat integrat per Vicenç Villatoro, Maria de la Pau Janer, Carles Marín, Joan Francesc Mira i Isabel Clara Simó, mentre que en la modalitat de poesia hi han participat, Antònia Arbona, Rafel Bordoy, José Carlos Llop, Gabriel de la S.T. Sampol i Manel Marí, que va ser el guanyador de la primera edició.