La Comissió de Centre Històric aprova la coberta tèxtil per al castell de Bellver

A la reunió de la Comissió de Centre Històric es va acceptar aquesta proposta, -una lent de contacte de polièster i PVC, de 24 metres de diàmetre i una cavitat interior de 4,8 metres-, amb set vots a favor, tres en contra i una abstenció. Un dels vots en contra va ser el de l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA). El seu representant a la comissió, Josep Massot, assenyalà que el principal problema que presenta aquest projecte «és la contundència de l'obra, una instal·lació que implica aplicar uns ancoratges al mur del castell i que no garanteix que les tensions generades no facin clivellar l'estructura de l'edifici». Així mateix, va manifestar la seva desconfiança davant de «la temporalitat de la coberta» i va apuntar la possibilitat que «per desídia o per practicitat, aquesta coberta romangui de manera perenne, ocultant la vista del pati que s'obté des de la torre de l'Homenatge».

Per la seva part, el secretari d'ARCA, Joan Pascual, va dir que és un «greuge comparatiu» que «es pugui cobrir el pati de Bellver i estigui prohibit fer-ho amb els patis privats de la ciutat» i va afegir, que «aquesta és una mostra més de la manera d'operar de l'Administració, que utilitza una vara de mesurar per a ells i una altra per als altres».

El grup municipal Esquerra Unida-El Verds es va sumar ahir a la polèmica amb un comunicat en el qual titllava de «súmmum» aquesta proposta i convenia que «si els actes es fan en èpoques amb més riscs de pluges, sembla lògic escollir un lloc més adequat i no voler modificar les condicions de l'edifici». Esquerra Republicana creu que aquest projecte és una «agressió al patrimoni». Hel·lena Inglada, membre de l'executiva del partit, ha valorat de manera negativa que «l'Ajuntament continuï amb el menyspreu cap al nostre patrimoni, ara forçant un disseny de segles per fer les funcions de sala d'actes», per agregar que «no ham d'oblidar que la funció principal del castell és museística i didàctica».

A les protestes se sumava també ahir Àngel Aparicio, president del Grup per l'Estudi de les Fortificacions de Balear (GEFB), qui al·ludeix diverses raons per mostrar la seva contrarietat. Aparicio va dir que ens «oposam rotundament i en el període d'al·legacions sol·licitarem veure el projecte»; a més, va qualificar d'«aberració» la idea. Fonts de Patrimoni Històric del Consell van assenyalar ahir que, sense rebutjar que el pati es cobreixi temporalment per a actes, la seva impressió és que el projecte de Cort i els seus ancoratges no siguin fàcilment acceptats pels tècnics de la Ponència de Patrimoni.

Per la seva part, el regidor de Cultura de Cort, Rogelio Araújo, opina que «el castell s'ha de mantenir viu i institucionalment guanya amb aquest tipus de cerimònies» i que «els ciutadans puguem gaudir-ne». Araújo va assegurar que la intervenció «és respectuosa» i «s'ha cercat la millor solució».

Segons el regidor, l'encàrrec es va fer a la Universitat Politècnica de Catalunya perquè «en cobertes tèxtils és la que té més experiència» i afegí que l'arquitecte Ramon Sastre, que ha tutelat el projecte, «és el més qualificat per aportar una solució».