El temple del punk de NY baixa el teló

Blondie, Patti Smith o Bad Brains foren els últims a pujar a l'escenari de la llegendària sala CBGB

TW
0

Després de més d'un any de lluita per sobreviure, el mític club CBGB, bressol del punk rock de Nova York, tancà finalment les seves portes amb una festa de comiat en la qual tornà a reunir els artistes que li van atorgar la fama.

Els membres d'alguns grans grups del seu passat gloriós, com Blondie, Patti Smith o Bad Brains, foren els últims a pujar la nit de dissabte a l'escenari de la llegendària sala de concerts, epicentre de la música rebel novaiorquesa durant més de 30 anys.

Malgrat els esforços d'Hilly Krystal, el productor de 74 anys que ha regit el destí del club durant més de tres dècades, un litigi amb la propietat del local -l'associació Bowery- ha acabat amb el que va ser bressol i, fins avui, santuari del punk.

La disputa es va originar per la falta de pagament en el lloguer per part dels llogaters, encapçalats per Krystal, als quals els amos de l'establiment reclamaven 90.000 dòlars en concepte de retards.

Tot i que la justícia el va eximir l'agost de 2005 del pagament d'aquesta quantitat, el veterà productor ha estat incapaç d'arribar a un acord amb l'associació per renovar el contracte de lloguer.

Des d'aleshores, molts han estat els intents per evitar el tancament del club, tots aquests infructuosos. Cantants i actors, com Juliette Lewis, Patti Smith o Cyndi Lauper, entre altres, van firmar un document per demanar a les autoritats de la ciutat que la sala sigui declarada lloc d'interès cultural i històric. No ho han aconseguit.

Tanmateix, per a l'incombustible Krystal, aquest no és el punt final del CBGB, sinó només un punt i a part, ja que planeja traslladar el seu local a Las Vegas.

Obert el 1973, el CBGB es troba a l'avinguda Bowery, al Village, barri de l'est de Manhattan que ha estat niu tradicional d'artistes i de bohemis.

El nom complet del local, que sempre ha suscitat interrogants i explica els seus vertaders orígens, és CBGB-OMFUG.

Les primeres sigles signifiquen «Country, Bluegrass and Blues» mentre que les segones revelen l'autèntica vocació de la sala, ja que pertanyen a una frase que sembla ajustar-se al més genuí esperit punk. OMFUG és un acrònim que en català podria traduir-se així: «una altra música per a l'elevació espiritual dels golafres».