Mor Sant Guifrè, bisbe de York (709)

Mor als setanta-sis anys, després de dolorosa i llarga malaltia el bisbe de York, Sant Guifrè i la mort el troba en el monestir d'Undal. Havia nascut a Nortumberland, ducat del regne d'Anglaterra, el 634, fill de pares nobles. Tenia dotze anys quan va perdre sa mare i son pare es tornà a casar. Envià, aleshores, el seu fill a la Cort, amb instruccions de presentar-se a la reina Eanfleda, esposa del rei Osuvi. A la senyora, li va caure en gràcia aquell al·lotet i el va voler dedicar al seu servei però observant, al cap d'un temps, que era de profunda naturalesa mística, el recomanà a un dels criats de la Cort que volia prendre hàbit de monjo en el convent de Lindisfarne. Guifrè l'acompanyà, doncs, i va poder restar alguns anys en aquell monestir, entregat a l'estudi de les lletres i al conreu de l'esperit. Al cap d'un temps li semblà que aquells monjos no havien evitat una certa corrupció en els seus costums i decidí viatjar a Roma, per tal de veure en la capital del Cristianisme quina era la veritable disciplina del clergat. Ja ben instruït, tornà a la Cort i la reina li va donar una carta de recomanació per al rei de Kent, que tenia la capital a Conturbel. Aquest, interessat en el tema de com millorar els ordes monàstics locals l'envià per segon cop a Roma en companyia de Sant Benet Biscop, que era més o manco de la mateixa edat. Havent passat a França foren ben rebuts a Lió pel bisbe Anemod, el qual el va voler fer el seu adjudant. Seguiren tanmateix viatge a Roma, on restarien prop d'un any per a seguir els ensenyaments dels llibres sagrats a càrrec de l'ardiaca Bonifaci. De retorn a Anglaterra el reclamà a la seva presència el príncep Alfred, el qual li féu donació del territori de Ripon, a la diòcesi de York, on es va fundar el convent del qual seria Guifrè el primer abad. El bisbe de Dorchester l'ordenà sacerdot i poc després el nomenà bisbe de York. Explica el Pare Croiset que «tan prompte hagué pres possessió del seu bisbat, Guifrè desterrà els abusos, corregí els costums, i posà en tot el seu vigor la disciplina eclesiàstica. Predicà contra els errors dels cismàtics i aquests feren aleshores a la Cort una pintura del personatge amb tan negres colors, que el rei el va fer fora de la càtedra, i el sant es va veure obligat a sortir d'Anglaterra per a no exposar-se als afectes de la seva indignació. Va cedir a la malícia dels seus enemics i s'embarcà cap a Roma, però una violenta tempesta el llançà sobre les costes de Frisia; hi predicà la fe de Jesucrist amb tan feliç succés, que convertí i batià el rei Algís i gran nombre dels seus vassalls...».