Cort fa anques enrere a l'oferta de Cela Conde de dues cases

La batlessa afirma ara que només té un coneixement tangencial d'aquesta proposta

Les dues cases blanques de l'esquerra sense teulada són les oferides per Cela Conde. | S. AMENGUAL.

M.T.F.Palma14/10/06 0:00

La batlessa de Palma, mitjançant un portaveu, va assegurar ahir a aquest diari que ella tenia un coneixement molt tangencial de l'oferiment de dues cases de la Bonanova que havia fet Camilo José Cela Conde per crear-hi un centre d'estudis de Camilo José Cela Trulock. A continuació, Catalina Cirer va afirmar que el qui duia les converses, «sempre informals», havia estat el regidor de Cultura, Rogelio Araújo i que, per tant, ella desconeixia totalment els detalls de l'operació i no els podia facilitar. Cirer va voler llevar ferro a l'afer assegurant que l'Ajuntament «en té molts, d'aquests oferiments», i que no volia realitzar cap declaració pública fins que no hi hagués un oferiment del tot formal i hagués estudiat i valorat tots els informes tècnics, pas que, segons ella, encara ha de succeir.

De tota manera, aquest diari va poder confirmar de fonts de la Corporació, només fa uns dies, que hi havia un esborrany de conveni i que es trobava en mans dels serveis jurídics de l'Ajuntament per tal de solucionar uns possibles serrells referents a temes fiscals. Aquestes mateixes fonts, de total solvència, varen reconèixer que el conveni se signaria «d'aquí a un parell de setmanes» i també reconegueren que, entre els objectes que aportaria Cela Conde hi figuraven, per exemple, la ploma amb la qual son pare va escriure La familia de Pascual Duarte.

De la resposta de la batlessa ahir, després de la notícia publicada per aquest diari, es desprèn que ha existit una maniobra municipal per fer anques enrere respecte del conveni, un conveni del qual la Corporació ja havia assabentat els membres de l'Executiu balear per la seva rellevància. Convé recordar que el conveni inclouria l'arrendament de dues cases per fer-hi un centre d'estudis Camilo José Cela, i que es duria a terme una recreació de l'ambient on va treballar el Nobel al Casal Balaguer amb objectes que s'aportarien. Tot i que Cort havia posat en coneixement de l'Executiu balear l'operació, el titular de Cultura, Francesc Fiol, assegurava que no en constància, si bé va deixar clar que el Govern subvencionava anualment la Fundació d'Iria Flavia.

D'altra banda, Catalina Sureda, directora general de Cultura, també afirmava que s'havia assabentat de la notícia pels diaris. Va explicar que coneixia la història i el projecte de la casa original de Cela Trulock a la Bonanova, un projecte que suposava fer-hi una casa museu de l'escriptor, i va reconèixer que el centre d'estudis a les cases del carrer de Sor Francesca Verònica Bassa no tindria gaire sentit perquè eren uns habitatges en els quals l'escriptor no havia viscut mai i, per tant, es tractava d'una vinculació molt recercada.