Pere Fullana: Debats inconclosos

-En quina mesura la societat d'avui a Mallorca és hereva del segle XIX?
-Si estiram alguns fils argumentals concrets, ens adonam que la majoria només estan embastats provisionalment, perquè venim d'una història liberal limitada. La modernitat ha dignificat la persona, amb drets i deures, i ha creat la ciutadania... però ha tancat en fals massa capítols i ha estat incapaç de cohesionar i cristal·litzar en perspectiva de futur. Per això, per ventura, tenim la percepció que continuam clavats en el passat.

-Quina va ser l'aportació de Jovellanos a la classe il·lustrada mallorquina?
-Jovellanos no era un intel·lectual més. Era més aviat una icona del reformisme aplicat a la vida política i cultural. La intel·lectualitat mallorquina contemporània seva és prou coneguda i sabem que no destacava precisament per la seva originalitat analítica, ni el seu aprofundiment intel·lectual, ni el seu esperit crític. En la figura de Jovellanos hi trobaren un referent que serví per aclarir i situar el lloc que ocupava cadascun en el panorama intel·lectual de llavors.

-No considerau que no es coneix prou l'aportació de Jovellanos a la historiografia de Mallorca? Quina tasca prioritzaríeu?
-Estic d'acord que no es coneix suficientment i, potser, fins i tot per desconeixement, podrien existir algunes prevencions o malinterpretacions d'allò que significà la seva proposta. Pens, no obstant això, que seria bo rellegir la seva obra i estudiar-ne més profundament tot allò que sabem que és inèdit. Només els epistolaris de Jovellanos amb referències directes sobre Mallorca són interessantíssims, això amb el benentès de posar-ne només un exemple.

-Per què costa encara ara recuperar la memòria del liberalisme catòlic?
-La historiografia catòlica tradicional ha eliminat completament la diversitat i la pluralitat ideològica en el si de l'Església. Per altra banda, la historiografia liberal tampoc no ha empatitzat gaire amb l'Església, i per ventura tampoc no ha sabut com tractar el tema de possibles camins de transversalitat entre el liberalisme i el cristianisme.

-Es pot considerar la Mallorca del segle XIX com un vertader centre d'innovació artística?
-Del que sembla no haver-hi gaire dubtes és que, durant el vuit-cents, a Mallorca hi ha una producció cultural rellevant. Allò que és més qüestionable són la qualitat, els continguts i la projecció d'aquesta cultura. Hi ha molts mallorquins que triomfen i tenen un reconeixement a fora, però també n'hi ha d'altres que tornen a Mallorca després d'intentar aventures professionals a fora i d'altres que mai no sortiren de l'Illa. Almenys des del començament del vuit-cents fins avui, a Mallorca han estat summament difícils la producció i la creació cultural. El sistema social i polític dominant, el servilisme i les dependències no han afavorit la llibertat intel·lectual.

-Diferents indicadors apunten cap a un elevat nivell de lectura. No es contradiu això amb l'analfabetització de l'època?
-Les estadístiques d'analfabetisme i de producció cultural no es contradiuen, basta mirar el present per entendre el passat. Allò més difícil és conèixer, de manera més o menys empírica, la relació que hi ha entre el consum cultural i l'ús que aquest consumidor en fa. Allò que sabem és que a Mallorca hi va haver una abundant producció editorial, que arribaren llibres de fora i que es disposava de biblioteques ben dotades. Allò que encara no estam en condicions de saber és el nombre de lectors ni la influència que els contingut d'aquests llibres tenien sobre els consumidors.

-Quina és, segons vós, la definició més acurada de Josep M. Quadrado?
-Josep M. Quadrado és un intel·lectual polièdric, un dels ideòlegs més sòlids del pensament conservador del segle XIX. La seva obra política és reconeguda pels ideòlegs més rellevants dels corrents liberals conservadors espanyols. Des del punt de vista religiós, és un dels laics compromesos socialment i políticament més significatius i més preparats. Sense Quadrado no podem entendre Miquel dels Sants Oliver, Joan Alcover, Antoni Maura, Joan Estelrich i els representants del conservadorisme liberal. L'estigma conservador ha influït, lamentablement, a limitar l'interès i a posar de manifest que ens queda molt per conèixer.

-Què podríem aprendre ara de Bartomeu Ferrà en la seva decidida tasca a favor del patrimoni històric?
-El seu discurs s'ha d'entendre i explicar en el context. Estic d'acord que hi ha aspectes i perspectives d'anàlisi que continuen vius, perquè continua el debat sobre la conservació del patrimoni. Particularment, allò que m'ha interessat sempre de Ferrà és la capacitat de ser un bon professional i un intel·lectual alhora. Va ser el professional que podia ser, però va aportar elements de reflexió rellevants i en sintonia amb els grans debats ideològics de la conjuntura en la qual va viure. Tot i el seu conservadorisme, mai no tingué por de reflexionar ni d'incorporar al seu discurs elements innovadors i considerats «perillosos».