Camilo José Cela Conde ha ofert a l'Ajuntament de Palma arrendar per vint anys dues cases del carrer de Sor Francisca Verònica Bassa (a la Bonanova) que va fer construir després de vendre la casa que el 1961 féu alçar son pare, Camilo José Cela Trulock, al mateix barri. Cal dir que aquestes dues cases no varen ser habitades mai pel Nobel. Es tracta, de fet, dels dos habitatges que empraren per una part la família de Camilo José Cela Conde i, per l'altra, la seva mare, Rosario Conde, una vegada separada del seu marit.
Si aquest conveni qualla, la seva finalitat seria la d'encabir un centre d'estudis Camilo José Cela, un espai on els estudiosos de l'obra del Nobel espanyol puguin trobar un lloc per formar-se i poder desenvolupar les seves tesis i estudis. Pendent d'uns serrells que ara mateix estudien els serveis jurídics de l'Ajuntament, el conveni també inclouria que el fill de l'escriptor cedeixi objectes com cartes d'amor que creuaren els seus progenitors, Cela Trulock i Rosario Conde, la ploma amb la qual es va escriure La familia de Pascual Duarte, capells, alguns quadres signats per l'autor d'Iria Flavia i d'altres. Així, aquestes peces servirien per fer una recreació de l'ambient on va viure i escriure les seves millors obres Cela Trulock, a una sala del Casal Balaguer, un altre espai ara en conflicte però del qual l'Ajuntament té la ferma voluntat, en poc temps, de recuperar el control.
Guardó
A les dues cases de la Bonanova que Camilo José Cela Conde ha ofert a l'Ajuntament, que s'ha mostrat molt interessat a dur aquest projecte endavant, tot i que no ha transcendit quin pot ser el preu de l'operació, no hi visqué mai el premi Nobel, que abandonà la casa de la Bonanova que projectaren els arquitectes Corrales i Molezún per emprendre una nova vida al costat de Marina Castaño, en els moments en què havia de rebre el prestigiós guardó a Estocolm (1989).
Fins ara, una d'aquestes dues cases era l'habitatge habitual de Camilo José Cela Conde. Ahir mateix, era evident que hi havia moviment a l'edifici, ja que hi havia un cotxe i una furgoneta que ben bé podien traslladar objectes de l'interior a algun altre indret.
La casa que el 1961 va fer construir Cela Trulock a la Bonanova, la va vendre Cela Conde a Horanova S.A. per tal que s'hi fes el Museu Camilo José Cela. Cal recordar que era un habitatge, recollit en alguns dels catàlegs d'edificis singulars més prestigiosos del món, on el nobel va viure per espai de vint anys, i que va servir de refugi de l'escriptor i de centre de reunió i de treball de multitud d'activitats.
L'escriptor va arribar a Mallorca el febrer de 1954, on va escriure La catira (1955), San Camilo 36 (1969), Oficio de tinieblas (1973), Mazurca para dos muertos (1984) i Cristo Versus Arizona (1988), a més de llibres de viatges, treballs d'investigació lexicogràfica, el llibre de memòries La cucaña (1959) i obres diverses.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.