Benet XVI firma l'indult que permet als capellans restablir la missa en llatí

Així, mitjançant aquest document, el papa compliria el seu desig de tornar a escoltar a les esglésies la missa en llatí, fet que reprèn la situació precedent al Concili Vaticà II de 1962-65, quan l'Església va voler fer arribar la missa a més fidels a través de «llengües vulgars».

La «Missa Tri Dentina», codificada per Sant Pius V poc després del Concili de Trent (1545-1563) -d'on prové el terme «Tridentino»- va unificar tota la litúrgia existent. En aquesta, el sacerdot es troba d'esquena als fidels i pronuncia l'homilia en llatí, a excepció d'alguns passatges pronunciats en grec i en hebreu.

En el seu moment es va tractar d'una decisió innovadora però traumàtica, que a la llarga es va convertir en un dels motius que van conduir al cisma de l'arquebisbe Lefebvre el 1988.

Actualment, no està prohibida l'esmentada celebració, però per poder celebrar-la és necessària una autorització especial per part de les autoritats eclesiàstiques.

Amb aquest nou indult universal, tots els sacerdots tindrien la llibertat de reintroduir aquesta tradició, llevat de cas de prohibició específica del seu bisbe.

El 20 d'abril de 2005, Benet XVI va celebrar la primera missa del seu Pontificat a la Capella Sixtina al costat dels 114 cardenals que el van elegir com a pontífex número 265 de l'Església Catòlica i va pronunciar l'homilia en llatí.

Benet XVI ja havia fet una primera passa en aquest sentit el passat mes d'agost en permetre a sacerdots integristes francesos dir la missa tradicional en llatí.

Els lefebvristes, excomunicats per Joan Pau II per ser deixebles del bisbe cismàtic Marcel Lefebvre, afirmaren tenir uns 150.000 fidels en 50 països i reclamen, a més del retorn de la missa en llatí, que l'església catòlica abandoni el diàleg que va iniciar amb les altres religions a partir del concili Vaticà II.