De drogues, aiguardents i perfums, els apotecaris en els segles XIV-XVI

El volum, dividit en quatre parts, està preparat bàsicament a partir dels inventaris i altres documents de les apotecaries trobats a l'Arxiu de Mallorca, així com estudis ja fets per contextualitzar les dades. La primera part parla de les drogues, plantes i productes que es trobaven en aquestes botigues. Algunes venien d'indrets molt llunyans, com el «palosanto» (venia d'Amèrica per curar la sífilis) o la «mirabolans chebuls» (procedent de Kabul) que duien els comerciants venecians.

Els medicaments creats a partir d'aquestes substàncies són el tema de la segona part. «Aquesta farmàcia tenia un fonament científic, un cos doctrinal molt raonat, encara que els faltava un cos experimental, fet que feia que algunes de les plantes realment no fossin medicinals». La tercera part tracta dels llibres científics que llegien els apotecaris. «Aquests volums venien la majoria d'Itàlia, que estava en la seva esplendor. Hem de recordar que en aquell temps Mallorca estava enmig de les rutes comercials, i que hi passava tothom».

La part més interessant per ventura és la darrera, on es parla de la destil·lació. «Aquesta tècnica començada pels àrabs i evolucionada amb els italians, que destil·laren el vi, en un principi serví per fer medecines, però la gent tot d'una va comprar aquests aigua-ardents per beure'ls». També començà un comerç d'alambics, «els compraven pintors, capellans i sobretot els senyors de possessions». La destil·lació entrà a Mallorca gràcies al fet que la Corona d'Aragó «va conquerir el Regne de Nàpols, la qual cosa possibilità que molts dels avanços italians s'incorporassin a l'Illa». En aquest apartat l'autora també tracta els parfums, o «drogues amb bona olor». La professora i escriptora esmenta, com a exemple curiós, que «els apotecaris regalaven a les autoritats pel dia del Corpus una recepta de perfum».