L'home del casc (1527)

Miquel Ferrà i Martorell07/10/06 0:00

Benvenuto Cellini, el famós argenter, escultor i gravador del segle XVI, fou un home estrany i conflictiu. Des de la seva infantesa volgué esser plater, malgrat l'oposició de son pare que desitjava dedicar-lo a la música. Benvenuto aprengué l'art de l'harmonia però no trigà a posar tot el seu entusiasme en el dibuix i el treball dels metalls. Als dinou anys ja era molt conegut i visità Roma i altres ciutats italianes, essent «benvingut» entre cardenals i nobles per als quals fabricà delicades estàtues, plats, copes, medalles, monedes, segells, tot emprant amb la mateixa destresa l'or, l'argent i les pedres precioses. Una de les peces creades per aquell geni fou un casc de guerrer, un casc com el que havia portat a les batalles Juli Cèsar, de generalíssim, amb cresta i plomalls. Diuen que el 1527, quan es trobava entre els defensors de Roma, assetjada per l'exèrcit francès, es posà aquell casc, tot decidir a reviure la Guerra de les Gàl·lies. Llavors eren els gals i suara els francesos. I conten que disparà el canó que matà el condestable de França i ferí el príncep d'Orange.

El casc, «galea», estava format per l'estructura de l'elm, «cassis», la peça que cobria la barra, i la visera, replegada sobre el front, a més de la cresta, «crista», ornada amb bells plomalls. Enriquits amb relleus, els metalls del casc eren alhora quelcom pràctic i artístic. Conten també que Cellini, havent promès fer en bronze una estàtua de Perseu per al duc de Florència i no tenint prou quantitat de metall per enllestir-la, manà llançar al forn tots els seus objectes més preciosos, sortides de les seves mans i entre els quals es trobava aquell casc de cresta. Aleshores va córrer el metall en prou quantitat i fluïdesa per arribar a fondre l'estàtua.

A l'ombra d'aquesta història jo he pensat sempre que un dels topònims més estimats de la nostra ruralia, Crestatx, en el terme de Sa Pobla, l'acabament del qual ens indica arrel mossàrab (Biniaratx, Fornalutx, Andratx, Costitx, Almallutx) tendria per arrel etimològica la paraula llatina «cristatus», que vol dir «allò que té cresta o pennall»i també, «aquell que porta un casc amb cresta».

No ens ha de sorprendre, doncs en els terrenys que envolten l'antic oratori de Crestatx. La possessió de Crestatx limitava amb Pollença, Torre de Vernissa, el torrent de Sant Miquel, Son Cladera, Son Ferragut, s'Ubac i Benimaino i ocupava gran part del terme de Sa Pobla, com apunta un document de 1256. L'oratori dedicat a Santa Margalida, patrona de sa Pobla, té els seus orígens en el segle XIII, dins l'estil gòtic, havent estat reformada el 1895. Es en aquesta zona que s'hi han trobat nombroses restes de l'època romana, sobretot en el camp de l'Arena i a la tanca del Molinàs. Aquesta probable vil·la romana s'hauria assentat a un territori on abundaven els poblaments talaiòtics (Paret des Moros, Puig de Son Cladera, necròpolis des Molí d'En Barraca etc.) essent-ne la troballa més significativa, el bou de Talapí, bella peça de bronze. (Museu Diocesà).