Quan Miquel Barceló va ser nomenat doctor honoris causa per la UIB el 2000, l'artista va expressar el desig de recuperar la capella de Sant Pere. L'any 2001 es començà a parlar d'aquesta intervenció. De fet, el seu principal valedor, el bisbe Teodor Úbeda, ja advertia que «la Seu perdé una intervenció de Miró, i ara seria un error perdre la de Barceló». El desembre del mateix any, la Comissió Diocesana de Patrimoni Històric i Artístic i el Capítol de la Catedral donaren el vistiplau definitiu al projecte formulat pel felanitxer per a la capella de Sant Pere de la Seu, presentat amb el títoPa per a la vida del món.
Si l'any 2001 va ser el de donar a conèixer la iniciativa, el 2002 va ser el de la seva consolidació i també el dels contractes i els nombres. El mes d'abril, l'extinta Fundació Balears 21 anuncià que hi aportaria dos-cents milions de pessetes. El mes de juliol, es constituí la Fundació Art a la Seu per gestionar el projecte, integrada pel Bisbat, la UIB, Balears 21 i Fundatur. El mateix mes es publicà que «uns detalls han impedit la signatura del contracte de Miquel Barceló a la Seu», després del viatge que realitzaren a Zuric els patrons Celestí Alomar -conseller de Turisme- i Josep Francesc Conrado -membre de Fundatur. Poc després, es filtrà que la situació es trobava en punt mort perquè el marxant de l'artista, Leo Bischofberger, fixava condicions econòmiques diferents de les previstes de manera preliminar, que eren de 3,5 milions d'euros -una xifra que, fins aleshores, es desconeixia. En aquell moment, Art a la Seu disposava d'un capital de 353 milions de pessetes.
La intervenció del bisbe Úbeda resultà proverbial perquè, el mes d'agost, es presentàs el projecte amb llum i taquígrafs. Va ser el dia 29 d'agost, i molts s'apuntaren a la foto que tenia dos protagonistes principals: Barceló i Úbeda. Aleshores se sabé que la intervenció constaria de dues fases: d'una banda el mural de fang i el mobiliari i, de l'altra, els cinc vitralls de la capella. També es conegueren els terminis per deixar el treball enllestit: el mural hauria d'estar a punt pel juny de 2003 -o pel desembre, a tot estirar. Si no es lliurava a temps, el contracte quedaria rescindit automàticament. La primera fase estava valorada en 2,5 milions d'euros.
De la segona part del projecte, valorada en un milió d'euros, el contracte deia que la Fundació comunicaria a l'artista «el moment en què disposàs de prou recursos per atendre el pagament de l'obra». L'any 2003 es va veure marcat per la mort de Teodor Úbeda, el mes de maig, i pels retards en el lliurament del treball. Així, a final de novembre s'afirmava que «l'obra de Barceló per a la Seu estarà la setmana vinent». El mural no es va presentar fins ben entrat l'agost de 2004, vuit mesos fora de termini i enmig d'una gran expectació per veure els pops, les anguiles, els anfosos, gambes... que prenien relleu a la superfície del mur. Tot just després sorgiren veus que alertaven dels cruis del treball.
Aquell any, el mes de maig, el felanitxer realitza les primeres proves dels cinc vitralls per a la capella de Sant Pere, tot i que la Fundació no té doblers. Arriba el 2005 i Barceló acaba el disseny de les vidrieres, tot i que Art a la Seu té problemes per trobar-ne patrocinadors. En la reunió de la Fundació i l'artista de fa dos dies, s'hi acorda que la inauguració serà pel febrer de 2007.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.