L'escriptor gadità José Manuel Caballero Bonald va obtenir ahir el Premi Nacional de Poesia amb Manual de infractores, un llibre en què l'autor defensa la insubmissió, la incertesa i el descreïment. Aquest premi, que concedeix el Ministeri de Cultura i que està dotat amb 15.000 euros, s'atorga a la millor obra de poesia publicada l'any anterior en qualsevol de les llengües de l'Estat espanyol i li arriba a aquest escriptor quan està a punt de fer-ne vuitanta, el pròxim mes de novembre.
Manual de infractores és, en paraules del mateix Caballero Bonald, una espècie d'apologia poètica de la desobediència civil, de la insubmissió, actitud i forma d'estar en la vida que sempre ha caracteritzat aquest llop de mar de les lletres i que ahir va ser reconeguda i premiada. Caballero Bonald, (Jerez de la Frontera, Cadis, 1926), que ahir era fora de Madrid i «il·localitzable», segons va dir la seva dona, María Josefa Ramis, ha plasmat la seva crítica i tot el seu passat en Manual de infractores.
Tota una vida d'experiències comprimides i passades pel tamís de la reflexió sobre l'amor, el pas del temps, la vellesa, l'oblit i la irritació que li produeixen a l'autor els desastres que ocorren al món, com el de la guerra d'Iraq. Cent trenta-quatre poemes que expliquen el recorregut vital i poètic de l'autor d'Agata ojo de gato, i en els quals el poeta ha volgut desposseir-se de tot ornament, amb una depurada sintaxi. Un poemari que va arreplegar les millors crítiques quan es va publicar fa un any ple d'interrogants, i un mirall per a aquest escriptor que ha dit en alguna ocasió que el llibre tenia «alguna cosa de testament».
El poemari premiat mostra la saviesa que donen els anys i reflecteix, sense concessions, l'actitud crítica i insubornable que ha mantingut sempre l'autor gadità, atacant amb duresa «els necis i els benpensants». Caballero Bonald, que no atura de rebre premis i reconeixements, va obtenir el passat mes de novembre el Premi Nacional de les Lletres pel conjunt de la seva tasca literària.
I ahir aquest mariner i escriptor es va imposar per majoria a dos finalistes: Joan Margarit, amb el seu poemari Cálculos de estructurs i Victoria Atencia per De pérdidas y adioses. Miguel García Posada, membre del jurat, va assenyalar que Manual de infractores va sorgir d'una circumstància històrica i social «particularment abjecta com va ser la declaració de guerra a Iraq sobre un pretext fals, amb absolut oblit de les normes més elementals de l'ètica de les relacions internacionals». «Per tant -diu l'escriptor i crític-, el llibre és un discurs moral contra totes les impostures i les mentides del poder. Sembla que la poesia és l'única que, en circumstàncies com les actuals, és capaç de trencar amb l''estatus quo' dominant.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.