El setrill de l'oli (1750)

El pintor del neoclàssic francès, Jean-Baptiste-Simeon Chardin (París, 1699-1779) enllestia el seu famós llenç «Les restes d'una menjada» on es crida l'atenció la presència d'un setrill amb oli, al costat del seu germà en vidre per a vinagre. Deixeble de Noël Coypel, fou autor de finíssimes evocacions de la intimitat burgesa, de magnífiques composicions de natures mortes. Però aquest setrill amb oli, d'un vert intens, oli verjo, amb el seu capellet de plata, amb un plat de ceràmica de Sèvres com a rerefons, imatges que podem veure al Museu del Louvre, conté tot el missatge de la Mediterrània. El producte daurat de l'olivera. I aquest símbol es remunta a les faules d'Esop quan el gran escriptor grec ens conta que «un dia tingueren els déus l'ocurrència d'escollir cada un d'ells un arbre per a protegir-lo i ser-ne el custodi. Júpiter va triar l'alzina, Venus la murta, Heracles el pollancre, i axí, successivament els altres déus. Minerva, la deessa de la sapiència es reservà l'olivera. -Jo he triat aquest arbre- va dir- perquè produeix gran quantitat de fruits útils. -Tens raó-Li replicà Júpiter-i veig que ets justament celebrada per la teva saviesa. Així és, efectivament. Si en les coses que feim no hi trobam algun benefici, és una tudada de temps fer-les no més per vanaglòria.

Hermosa llegenda que honora la cuina llatina. A l'antiga Roma, l'oli, a més del seu ús alimentós, tenia el d'il·luminar cases i carrers i a les termes i el circ el de perfum i fricció. La seva fabricació era semblant a l'actual i feien servir com a màquines principals el desescorçador o «trapetum» i la premsa o «torcular». Era despatxat dins àmfores, amb indicació del seu contingut, i es posava a la venda a botigues especialitzades, de les quals se'n va excavar una a Pompeia. El «trapetum» constava d'un dipòsit circular de pedra, el «mortarium», la «cupa» o tonell, i les dues rodes o moles sostingudes per un eix i que s'anomenaven «orbes». La tafona rebia el nom de «pistrinum» i com ja hem dit no diferia gaire de les que funcionaven a les nostres antigues possessions.