Miquel Ferrà i Martorell03/10/06 0:00
TW
0

La fil·lloxera acabava amb la major part de la vinya de Mallorca i l'any 1899, de les 750.000 hectàrees dedicades a tal conreu, només en restaven poc més de 14.000. Es trancava així una llarguíssima tradició de vins d'alta qualitat, exportats amb èxit, tant antigament com al llarg de la segona meitat del segle XIX. Llavors, la vinya, durant el segle XX es reduïa a les zones de Binissalem i Felanitx, per a recobrar-se lentament a finals de la passada centúria i presentar-nos, actualment, tota una onada d'entusiasme empresarial viticultor que ha obert moltes perspectives a la multiplicació d'un vi propi, divers i d'alt nivell. Però el vi mallorquí gaudia de fama des de l'època romana. La terra estava dividida aleshores en grans latifundis dedicats preferentment als cereals, el vi i l'oli d'oliva. Plini, entre d'altres, tingué elogis per a les vinyes illenques, les quals, va dir, es podien comparar amb les millor d'Itània. La troballa d'un cap de Dionís, a la possessió manacorina de Son Mas ens demostra que els agricultors tenien especial devoció al déu de la vinya. Aquest, fill de Zeus i de Sèmele, anomenat també Bakkhos, que els romans convertiren en Baccus, contribuí, amb el seu culte, al desenvolupament de la tragèdia i l'art líric.

La ruta del vi pel Pla ens faria passar per Consell, un topònim, «Consul», que sembla existia ja a l'època romana. Els camps de vinya em fan pensar en aquella obra d'Eurípides, la tragèdia que porta per títoLes Bacants i que ens ofereix referències seguit, seguit, a Dionís, el déu del vi:

«El déu, fill de Zeus gaudeix de les festes i estima la pau, que és la gran proveïdora de felicitats, la que du a bon terme la criança dels joves. Per igual, al ric i al pobre, els ha concedit tenir el goig del vi sense pena. Dionís rebutja a tots aquells que no tenen cura de passar un dia feliç i una nit amable. Ens convida a decantar-nos amb prudència amb el cor i el pensament dels homes orgullosos. El que la gent més senzilla estima i practica, això és el que hem d'acceptar...»

Si a Santa Maria són ja destacables els vins de Ramayà, Can Rubí o Jaume de Puntiró, entre d'altres, a Consell són antiga institució les bodegues de Ca'n Ribas. La tradició, per tant, sobre aquesta ruta de Pol·lèntia persisteix, malgrat el pas dels segles, i ens hem de felicitar per aquest motiu.

Una ullada més extensa ens durà a lloar altres cellers altament meritoris: Santa Catarina, Tomeu Isern, Son Vives i altres malvasies de Banyalbufar, Son Puig, Es Verger, Taujana, Binigrau, Can Ramis, Can Majoral, Macià Batle, Josep Lluís Ferrer, Nadal, Castell Miquel, Son Bordils, Jaume Mesquida, Miquel Oliver, Galmés i Ferrer, Can Vidalet, Toni Gelabert, etc.