Echanove: «L'aplaudiment del públic de Manacor em farà feliç tota la setmana»

-En sortidr de veure l'obra, es poden escoltar adjectius com «valenta» o «provocadora». Com definiríeu vós Plataforma?
-Jo crec que tot s'ha d'englobar en el seu àmbit formal. Aleshores sí que l'obra és arriscada i valenta, alhora que provocadora. Mostra una cara de la realitat que no volem veure, que obviam. D'altra banda, l'obra conta una història d'amor límit.

-És com si, als occidentals, ens llevassin una bena dels ulls per descobrir el turisme sexual a Tailàndia?
-En moltes d'ocasions, Houellebecq crea personatges que viuen situacions totalment extremes. Jo intent ser més optimista que no ho és ell i intent que el món sigui, de cada dia, millor. La veritat és que les relacions afectives de cada vegada són més difícils, i és el que es reflecteix en el muntatge.

-De tota manera, el vostre personatge, Michel, és molt tendre. Tot i no ser un àngel, és molt lluny de l'interpretat per Carles Canut, que sí que és un provocador reaccionari. Com podeu aportar tendresa a un personatge així?
-Jo no crec que els éssers humans siguin d'una peça. Jo crec que la tendresa que pot provocar Michel és el que jo, Juan Echanove, he pogut aportar-li personalment. El 'o no' del final és Echanove total. De tota manera, hem de pensar que el personatge sobreviu a un atemptat on mor la que seria la seva salvació i això afecta l'espectador.

-Com ha estat el procés de creació de Plataforma?
-Ha estat molt intens. És una obra d'una dificultat enorme, i jo crec que és el que és per la gran implicació que hi han tingut els actors. Que hi hagi un bon ambient entre l'equip i que ens respectem els uns als altres, fa que tot això es reflecteixi a l'escenari.

-Compartiu l'escenari amb actors catalans. Són tècniques diferents?
-Sí, hi ha una cosa, i és que alguns dels actors fa deu anys que treballen amb Bieito; Marta Domingo, Belén Fabra i jo mateix és la primera vegada que ho feim. He de dir que l'obra parteix de Catalunya i l'únic que no és català som jo. Però no hi ha hagut barreres idiomàtiques. Estudii català, perquè després de treballar amb la companyia, vull perfeccionar aquesta llengua. M'he adonat que els actors amb els quals he treballat s'expressen amb més fluïdesa en català. Treballar amb el Romea m'ha semblat fascinant, ho vull continuar fent i aprenc català.

-Dóna llibertat Bieito als actors?
-És un director que descarrega en l'actor una enorme llibertat, però això fa que tu, com a actor, assumeixis molta responsabilitat. No cal dir que és ideal trobar un director com Bieito i una obra, com Plataforma, que et permet incidir en la realitat. Viure, ara per ara, és avorrit, només es treballa. Tot i que pugui semblar cursi, vivim d'esquena a l'amor: les condicions de vida actuals no donen per viure una història d'amor. El compromís comporta complicacions. El sexe és l'única distracció dels adults, però l'intercanvi sexual entre persones que gairebé no es coneixen està gairebé oblidat... la gent s'estima més pagar per sexe... Vivim en un món decadent que va molt ràpid. D'això, precisament, parla l'obra.

-Edimburg, Viladecans, Manacor...
-No, i Torrepacheco, a Múrcia, on la reacció del públic va ser molt bona.

-Teniu por de la reacció que el públic pugui tenir en alguns indrets?
-No. Estic encantat de l'expectació que hi ha a Madrid per Plataforma. El públic es mereix anar a veure aquest muntatge.

-Al Festival de Teatre d'Edimburg us varen donar el premi al millor actor. Ara ve un Max?
-Sincerament, em va sorprendre gratament el premi de Herald Tribune que vaig tenir a Edimburg. Jo no sabia que hi havia aquesta possibilitat i hi anava amb un tarannà provincià... molt relaxat. Ara he dir que em conform amb allò tangible: l'aplaudiment d'ahir (diumenge) de Manacor em farà feliç tota la setmana.

-Parlant de tangibilitat... quants de quilos perdeu en cada funció?
-En la de Manacor, amb els focus tan a prop, entre dos i tres.