Mor Emile Zola (1902)

Mor a la seva casa de París el novel·lista Emile Zola, que havia nascut a la mateixa capital el 1840. Restà orfe quan encara era petit i va haver de viure amb greus dificultats econòmiques. Aquesta situació el va fer veure el món des d'una perspectiva molt grisa i per això fou un dels grans defensors del determinisme. Malgrat la cruesa de les seves exposicions i la feblesa filosòfica que hi figura, Zola creia cegament en el sistema mecanicista de determinació psicològica i moral que el naturalisme proclama. Ningú li lleva, però, que sia un dels més grans literats del segle XIX, i la seva força descriptiva, malgrat que alguns especialistes l'acusin de tenir un estil descurat, resulta admirable. Com a teòric va debatre quina havia de ser i com havia de ser la narrativa europea i en aquest sentit foren moltes les plomes que varen caure sota la seva influència. Començà Zola la seva vida literària molt jove, treballant en una editorial, primer, i dedicant-se al periodisme després. La seva vastíssima sèrie de novel·les, reunida sota una saga familiar, Els Rougon-Macquart, història natural i social d'una família sota el segon imperi (1871-1893), que es composa de vint volums, és quelcom extraordinari, un autèntic document que reflecteix tota una època amb els més petits detalls. A través dels diferents títols de la sèrie assistim a l'estudi de la petita burgesia, la dissort de l'alcoholisme, el sexe com es vivia en aquells moments i que s'enfrontava amb el puritanisme imperant, la disecció dels costums amb la seva càrrega positiva i negativa, la vida dins uns grans magatzems, tan oposada al petit comerç, l'epopeia del món miner i per extensió el drama del proletariat.