El pintor Damià Jaume acaba de finalitzar les il·lustracions per a la reedició de la novel·la Bearn, de Llorenç Villalonga, en la qual treballa l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) amb motiu del cinquantenari de la publicació d'aquesta en castellà, el 1956, a càrrec de l'editorial palmesana Atlante.
La d'Atlante va ser la primera edició d'una novel·la el periple de la qual va patir algun avatar pel món editorial fins que al 1961 va sortir en català amb un final en el qual Villalonga va suprimir l'epíleg de la versió castellana.
Per a aquesta edició commemorativa, els responsables de l'IEB van decidir ser fidels a la primera versió de la novel·la, l'original castellana de 1956, que només es va repetir una vegada més, el 1983, editada per Seix Barral amb un pròleg de Baltasar Porcel.
Antoni Planas, responsable de la reedició, va explicar que es farà una edició de luxe, folrada en tela per presentar en actes de promoció exterior, en la qual el text original de Villalonga es completarà amb els dibuixos de Damià Jaume, bon coneixedor de l'obra literària del psiquiatre i escriptor com també dels llocs i atmosferes que li van servir d'inspiració. Madrid, París i Nova York són algunes de les places on es donarà a conèixer el volum. En un gran quadre de 3 x 2,5 metres i alguns cartons «esbossats» va plasmar Damià Jaume el que li suggereix el libre.
«Jo no som il·lustrador», deia l'artista. Però l'IEB li va fer l'encàrrec per la seva condició de pintor, no de dibuixant en el sentit estricte. «Últimament don més importància al llenguatge que a la imatge en si», apuntava. «Al llenguatge espontani, més lligat al surrealisme, a l'automatisme psíquic, confiar més en l'atzar, que a les imatges que la lectura em va suggerint». Perquè Damià Jaume no ha fet una recreació històrica en la seva interpretació de Bearn, al trasllat de la novel·la a la plàstica.
En aquest treball hi ha dibuix i pintura, personatges suggerits, taques, atmosferes i metàfores i fins a gests de rebel·lia sorgits de manera «automàtica» com la inclusió d'un retall que diu «Morir a Madrid» i que al·ludeix a la Guerra Civil.
El pintor vol reflectir la Mallorca de Tonet, el senyor de Bearn, un «botifarra» que representa la Mallorca immobilista de finals del XIX i una classe social que no vol veure els canvis que estan sorgint a Europa, mentre que a l'Illa «la societat rural està desemparada». I ja al segle XX, en els records de la seva infantesa, dels seus avis, el pintor també troba inspiració. Als cinquanta anys de la seva publicació, la versió original de Bearn o La sala de les nines, títol complet, torna a la vida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.