La basílica de Son Fiol (1833)

TW
0

Quan visitam Santa Maria del Camí, suposadament una de les etapes de la calçada romana a Pollentia, pensam en l'antiga alqueria àrab de Canarrossa i el burg medieval amb topònim dedicat a la Mare de Déu. Famosa, entre d'altres coses, per les seves galletes i els seus anissats, el claustre del Convent dels Mínims del segle XVII amb les seves arcades clàssiques, poc pensam que la zona ja era poblada en temps molt més llunyans, vestigis que ens remunten, com a mínim, a l'època bizantina, és a dir, de quan Mallorca havia romàs dins l'imperi romà d'Orient gràcies a aquell primer espasa que era el general Belisari. Afirma l'historiador Pere Xamena que «durant la dominació bizantina les comunitats cristianes de Mallorca s'anaren refent de les persecucions sofertes de part dels vàndals. Sembla que el cristianisme assolí a les illes una època d'esplendor; en aquesta època fou construïda la basílica de Son Fiol».

I les restes d'aquesta basílica eren descobertes l'any 1933, en el lloc conegut com Cas Frares, a Son Fiol, dins aquest terme de Santa Maria. Res queda de tals vestigis, puix que fou destruïda, suposam que per ignorància dels llauradors. Constava de tres naus rectangulars de disset metres de llargària per onze d'amplària. Estaven separades per pilastres i el trespol apareixia cobert de mosaics d'escenes bíbliques a la nau central i amb dibuixos geomètrics a les laterals. En vaig fer la següent descripció a un dels meus llibres: «En el ja llunyà any de 1833 i en una vinya de Son Fiol, al terme municipal de Santa Maria del Camí, a molt poca fondària, fou descoberta una antiga basílica, avui totalment desapareguda. Hi constaven les ruïnes d'un temple de tres trespols d'altres tantes naus separades per columnes i que completaven un paviment en forma de mosaic fet amb marbres del país de quatre colors: blanc, negre, vermell i groc. Les naus, a dreta i esquerra de la principal, mostraven unes figures geomètriques entrellaçades, a més de flors i estrelles. A la nau del mig hi havia un total de vuit quadres bíblics que representaven Adam i Eva al Paradís amb la serp caragolada en un arbre entre dos animals; la venta de Josep pels seus germans i l'entrevista d'aquell amb aquests; jardins plens de flors... Els historiadors suposen que tal obra fou bastida en el segle VI o VII, és a dir, durant la dominació bizantina, fet pel qual ha estat catalogada entre les basíliques cristianes primitives de les illes: la de Sa Carrotja del Port de Manacor, la de Son Peretó, també de Manacor, i Son Bou de Menorca, entre d'altres vestigis d'arreu de l'arxipèlag».