Publiquen l'edició crítica d'una simfonia i tres peces de Torrandell

El volum sortirà a finals d'enguany pel 125 aniversari del compositor

TW
0

N.ABAD.Palma.
L'Institut Complutense de Ciències Musicals, en col·laboració amb l'Ajuntament d'Inca, publicarà a finals d'any un volum amb l'edició crítica de la Simfonia núm. 1 per a violí i orquestra i tres cançons per a veu i orquestra d'Antoni Torrandell. L'obra ha estat duta a terme pel catedràtic de Musicologia de la Universitat d'Oviedo, Ramon Sobrino, i la professora titular de Musicologia de la Universitat d'Oviedo, María Encina Cortizo, amb motiu del 125è aniversari del naixement del músic mallorquí.

Sobrino, que ja va dur a terme l'edició crítica de dues obres més de Torrandell, Rèquiem per a solistes, cor i orquestra i Concert per a piano i orquestra, va explicar que la publicació de la partitura completa d'aquestes peces, «d'enorme importància per les seves característiques tècniques», té com objecte «la seva difusió internacional».

Sobre la Simfonia n. 1 per a violí i orquestra, Sobrino va dir que «es tracta d'un gran concert 'francès' de gran dificultat i de sonoritat postromàntica vinculada a l'àmbit de l'Schola Cantorum de París». Quant a les tres cançons, Ou la nuage, S'il revenait i La solitude, les va definir com a «peces de nivell internacional». En aquest context, Sobrino va reivindicar «l'interès del patrimoni musical de Balears» i va titllar de «tragèdia» el fet que «la gran majoria del repertori compost a les Illes romangui sense publicar, cosa que a efectes pràctics és com si no existís».

«Torrandell va viure a París i va ser molt reconegut. Havent publicat ja nombroses obres, va tornar a Mallorca i es va quedar aïllat, al marge de les institucions mallorquines i estrangeres», va recordar el catedràtic. «La seva decisió de retornar a la seva terra natal va acabar amb la seva projecció internacional», va reconèixer. Referent a això afegí: «Les institucions balears no van jugar un bon paper en la trajectòria de Torrandell, ni tan sols li van deixar ser professor del Conservatori, ni publicaren el seu Rèquiem quan guanyà el Ciutat de Palma».