L.A., alter ego de Luis Segura, presenta nou disc al Xesc Forteza

-Per què un CD doble?
-No hi ha explicació. Simplement se'm va ocórrer pel fet de tenir moltes cançons que m'agradaria treure. La meva intenció era que fos un disc llarg amb poques cançons i, al final, ha acabat sent un disc curt amb moltes cançons. Si surt en doble CD és perquè reflecteix com veig el disc i les cançons, que són bastant diferents.

-Per què treballau amb la vostra marca, Dreamville, quan podríeu trobar un segell?
-Principalment per la peresa que em fa cercar. Tampoc no puc gravar un disc i passar-me un any esperant que surti. Amb aquest disc sentia que havia de treure'l ja. A més, ara Dreamville tindrà distribució a través d'El Diablo, i a poc a poc es va complint el somni de poder fer el que m'agrada i que tingui certa repercussió. Si mai trob un segell que em permeti això, i amb el qual pugui arribar a més gent, evidentment diré que sí.

-No teniu la sensació que podríeu aspirar a arribar més enfora?
-Amb la distribució d'El Diablo aquest és el repte i estic una mica espantat. Sé que m'espera un any de feina en el qual hi ha moltes expectatives i em fa por no respondre. És impossible que tot surti bé, però confii a tornar a casa amb el 50% del treball fet. Hi ha plans per a tardor i hivern de tocar molt, sortir molt, i tenc moltes expectatives.

-En cert sentit, és un disc més senzill que els anteriors.
-Jo crec que és tot el contrari. Hi ha cançons en què he posat tres cops més instruments que en els anteriors. Abans no havia tingut l'opció, però ara he pogut gravar la base de la cançó a casa i després anar a un estudi professional de veritat, com el de Toni Noguera, per posar més coses. Però el fet que hi hagi més instruments no significa que hagi donat més pes a la part instrumental que a la veu, a l'inrevés. A més, el disc és molt variat. L'he concebut com una banda sonora, cada cançó és un passatge diferent. M'he muntat la meva pròpia pel·lícula.