L'evangeli de Thomas (1945)

Miquel Ferrà i Martorell25/09/06 0:00

Als afores de Nag-Hammadi, a l'Alt Egipte, sobre l'emplaçament de l'antic monestir o «chenosboskion» de Sant Pacomi, actualment un camp de conreu com qualsevol altre, un llaurador, topà amb una àmfora. I dins aquesta, uns rotles de pergamí amb paraules antigues, exactament, cinquanta-tres peces. Els textos redactats en llengua copta sahídica encara propera els jeroglífics egipcis. El contingut d'aquestes escriptures, un evangeli, que no és una història de Jesús ni conta miracles. Es una col·lecció de 114 «paraules nues», com diuen en referència a aquesta casta d'escrits, que per força s'han d'atribuir al «Mestre dels mestres» i que foren recollides per Didyme Jude Thomas.

Aquests textos foren, naturalment, objecte de polèmica. Considerat, tanmateix per la majoria dels especialistes, un evangeli apòcrif, però sempre, és clar, amb seriosos dubtes. Escriu, per exemple, un dels seus traductors, Jean-Yves Leloup:

«Tant si ho volem com si no, Jesús no va escriure. Això fa que mai no poguem tenir les seves paraules autèntiques. Qualsevol paraula que ens és tramesa és una paraula entesa, és a dir, que guarda el segell d'aquell que l'escolta, tant si aquest segell és vulgar o subtil. Marc, Mateu, Lluc, Joan, Thomas i alguns altres representen diferents maneres d'escoltar la Paraula Única, de comprendre-la, de traduir-la a la seva llengua, a la seva cultura, això després de la seva intimitat amb Aquell que parla, i això, també, entorn a l'obertura i evolució del seu camp de conciència. Cap de totes aquestes maneres d'escoltar no pot pretendre contenir tota la paraula: És la veritat, però no tota. L'orella de Thomas és certament menys jueva que la de Mateu, menys atenta als relats de miracles que la de Marc, menys interessada a escoltar la Misericòrdia de Déu anunciada, fins i tot als pagans, que la de Lluc. El que més importa a Thomas és l'ensenyament que tramet Jesús, cada una de les informacions d'Ell rebudes que han d'esser la semença de l'home nou, gènesi de l'home de coneixement...»

Així, per exemple, en un dels passatges, llegim que «Jesús deia:

L'home és semblant a un pescador d'ofici que llança la seva xarxa a la mar. Quan la treu, aquesta conté un gran nombre de peixos petits. Entre d'ells en troba un que és gran i hermós, i el tria, sense dubtar-ho, i retorna tots els peixos petits a la mar. Qui tengui orelles per escoltar, que escolti!»

Recordem que Sant Tomàs, de malnom Dídim, evangelitzà, segons una tradició apòcrifa, Pèrsia i l'Índia. Una interpretació de l'Evangeli segons Sant Joan l'ha convertit en un escèptic, que només creu en el que veu. D'aquí que aquest evangeli ens resulti doblement curiós.