S.COQUILLAT. Palma.
El poeta, novel·lista i articulista Mario Benedetti, que acaba de complir 86 anys, en va viure alguns a l'Illa, «anys molt feliços», tal i com ell mateix va assenyalar en l'entrevista publicada recentment a «El País Semanal». Va arribar a Mallorca el 1980, procedent de París. Ho va fer sol, encara que poc després l'acompanyaria la seva dona, Luz. Segons recorda l'escriptor Coco Meneses, al principi va llogar un apartament a la plaça de Gomila que li costava uns 300 dòlars. «La seva situació econòmica aleshores no era molt bona, ja que els seus drets d'autor estaven pràcticament congelats a causa del seu comportament polític. No publicaven les seves obres a països com Uruguai, Argentina i Xile», explica Meneses.
Poc després va rebre una doble alegria. Per una part, al seu país natal, Uruguai, se celebra un plebiscit, en plena dictadura militar, per conèixer l'opinió del poble sobre fer eleccions, que va ser favorable. Per una altra, inicia una bona temporada professional ja que «El País» el contracta perquè faci una col·laboració setmanal i a Colòmbia li compren dues novel·les per a la televisió. Gràcies a aquestes ofertes professionals, els seus ingressos augmenten, per la qual cosa decideix comprar un apartament a la zona del carrer de Sant Jaume.
Acomodat ja a la seva vida a Palma, acudia tots els matins a berenar al desaparegut bar Miami, en ple passeig del Born, on coincidia amb Coco Meneses. Aquest últim recorda que el va veure per primera vegada a Montevideo el 1950, però va ser a l'Illa quan van intercanviar les seves primeres paraules.
Amb un bon berenar, parlaven de tot «sobretot de futbol. Sembla un tema poc literari pero sí que ho és, ja que Benedetti té un bell conte escrit sobre aquest esport», explica Meneses. El defineix com un home «molt agradable, que no actua amb vanitat i que no posa distàncies. És molt senzill». En ocasions, anava al bar Miami amb la seva dona i Meneses remarca que sorprenia gratament que conversaven molt, «es tenien molta simpatia; mantenien xerrades llarguíssimes com si no s'haguessin vist des de feia anys. Estaven molt units». Aconsellat per un metge argentí, Benedetti va haver d'abandonar l'Illa a causa de l'asma que patia i es va traslladar a Madrid, encara que va continuar venint de vacances, concretament al Port de Pollença. «A Mallorca ho passava molt bé, a Luz, li agradava molt la platja i jo parlava alemany amb els turistes, escrivia, ...», recorda l'uruguaià en l'entrevista del diari.
Meneses assegura que a l'Illa tenia dues preocupacions: la seva asma i la manca de llibreries completes. Va ser aquí on on va escriure algunes de les seves obres com Primavera amb una esquina rota, a més d'alguns contes.
El 1985, quan ja s'havia traslladat a Madrid, va tornar a l'Illa per elaborar un llibre d'artista al costat de l'escultor Enrique Broglia al taller 6A amb Pep Sitjar. Es tracta d'una edició firmada i numerada del poema de Benedetti El baquiano y los suyos i vuit litografies de Broglia. L'edició va ser de 200 exemplars i el text va ser compost a mà amb lletra tipus Ibarra. Es va presentar el 27 de maig del mateix any a la galeria Altair de Palma i en l'exposició es va fer el desdoblament del llibre emmarcant cada pàgina. També es van mostrar una sèrie de maquetes de les seves pàgines, que van deixar veure el procés d'elaboració. L'obra, que no té format de llibre, està composta per vuit plecs. El poema de Benedetti és un homenatge de l'escriptor a José Gervasio Artigas (Montevideo, 1764-Ibiray, Paraguai, 1850), impulsor de la independència d'Uruguai i un dels polítics més carismàtics de Sud-amèrica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.