La cultura a Mallorca del 1890 al 1920

-Senyor Pons, què s'ha d'entendre per 'modernització' i per 'nacionalització cultural' en aquella època?
-La modernització va consistir bàsicament en la incorporació a la cultura catalana de l'Illa d'aquell conjunt de corrents i autors europeus rellevants que havien realitzat la seva obra a la segona meitat del segle XIX. Podem parlar del Parnassianisme, el Simbolisme o d'autors com Carducci, Ibsen; també de la música de Wagner, el polifonisme, entre d'altres. En l'àmbit de la política, el terme s'identificava amb el regionalisme o nacionalisme i el liberalisme, entès com el reconeixement de la primacia dels drets individuals per damunt del dirigisme de l'Estat. La nacionalització cultural fou tot un seguit de fenòmens com la superació del bilingüisme diglòssic de la Renaixença i l'adopció del català com a llengua exclusiva de creació literària; i la consideració de tot l'àmbit lingüístic català com l'espai natural de circulació de les obres escrites pels autors mallorquins.

-Quin paper juga la Renaixença dins el procés cultural cap al segle XX?
-Malgrat les vacil·lacions lingüístiques i la seva incapacitat d'actualitzar-se estèticament i ideològicament, els fruits de la Renaixença varen ser importants. L'obra de Josep M. Quadrado, Marian Aguiló i de Josep Lluís Pons i Gallarza va contribuir a la revaloració de la història i literatura pròpies i a la dignificació de la llengua. A més, varen aportar tot un conjunt de textos poètics d'una gran validesa estètica, contribuint així que fos possible l'existència a Mallorca d'una literatura catalana culta de qualitat després d'una llarga època fosca.

-Quin fou l'abast de les idees proposades de Miquel dels Sants Oliver?
-La tasca periodística d'Oliver a La Almudaina va contribuir decisivament a difondre idees com la crítica al provincianisme i al centralisme, la defensa dels elements identitaris, la promoció del regionalisme... No oblidem que el periòdic es convertí en el gran altaveu de l'intel·lectual a partir de les acaballes del segle XIX. L'ideari d'Oliver assolí un bon nivell d'acceptació social els anys posteriors a la derrota espanyola de 1898. La pèrdua de les colònies va posar en evidència que el sistema polític de l'Espanya de la Restauració estava mancat d'un mínim sentit de la realitat. Aquest va ser el moment que les seves propostes varen tenir més bona premsa, fins al punt que es produí l'efecte que els sectors econòmics, socials i culturals més dinàmics de l'Illa les havien assumides. Emperò, una vegada superat el cop traumàtic del 98, l'Estat i els qui se'n sentien propietaris es reafirmaren en les posicions anteriors, que eren les estructurals del règim de la Restauració.

-S'ha valorat prou el paper de l'Església en el procés de catalanització d'aquella època?
-L'Església necessitava trobar el seu paper dins la nova societat liberal, com també trobar la fórmula que li permetés mantenir la seva influència entre els sectors obrers urbans i els sectors de la cultura, ambdós en un procés intens de laïcització. La doctrina social de l'Església va ser una de les respostes. L'altra va ser aquell regionalisme concebut com una reivindicació de la continuïtat de la tradició religiosa. És evident que va ser molt positiva la tasca del bisbe Campins i de mossèn Alcover a favor de la identitat pròpia.

-L'ideari regionalista que va desenvolupar Bartomeu Amengual va ser molt agosarat. Seria un bon model per avui dia?
-Una de les propostes d'Amengual va ser l'establiment del concert econòmic com a sistema de relació fiscal amb l'Estat, tant per a Catalunya com per a les Balears. Encara ara aquells que creuen que l'espoli fiscal que pateixen els nostres dos països s'hauria d'acabar d'una vegada per totes acostumen a considerar que la fórmula del concert econòmic seria la que millor ho garantiria.

-La difusió de la música de Wagner que es proposà Antoni Noguera i el ressò fora de l'Illa de la Capella de Mallorca, suposaven una vertadera connexió amb Europa?
-Noguera reivindica Wagner i en fa l'apologia pocs anys després que els poetes simbolistes francesos hagin aconseguit que la seva música s'imposi, amb polèmica, a París. El romanticisme desencadena l'aparició d'un moviment coral popular arreu d'Europa. A Catalunya, els Cors Clavé i l'Orfeó Català en són les millors mostres. A Mallorca, primer l'Orfeó Republicà i, més endavant, la Capella de Manacor, la qual, a més, ofereix un repertori que explica molt bé els valors musicals d'aquell moment: cançons tradicionals harmonitzades per compositors modernistes, peces de polifonia religiosa, obres dels compositors europeus del segle XIX...