Alberto Insúa a Sóller (1913)

Alberto Galt y Escobar, anomenat Alberto Insúa, escriptor nascut a l'Havana el 1885 i mort a Madrid el 1963, que cultivà el periodisme, la novel·la eròtica La mujer fáci, 1909 i el fulletó rosa El negro que tenía el alma blanca, 1922, gèneres amb els quals aconseguí gran fama popular. Però més interessants són les seves memòries, entre les quals, un viatge a Mallorca i una estada a Sóller amb curioses observacions. Eren companys seus de viatge una pintora anomenada Renée i un matrimoni francès, també d'artistes, els Poulet. Diu: «A Sóller anàvem sempre a la fonda de La Marina, on la taula era molt bona. Renée, lectora de tants llibres m'explicava, no entre la poire i le fromage sinó entre el peix i la carn que els posseïdors d'aquells xalets, torres i vil·les que vorejaven la carretera des del port a la ciutat sollerica, eren, anomanets, uns, els francesos, i altres, els americans, i que formaven els dos grups sollerics enriquits en l'emigració. Jo feia incrèdul una mitja rialla. Com era possible que amb la seva vall arcàdica, amb el seu jardí de les Hespèrides, emigrassin els de Sóller? Si només amb les taronges, que és el fruit més nutritiu de la terra, ja n'hi havia prou per alimentar-se! I disposaven, a més d'això, de les nous, les pomes, les cireres, les ametles. I amb l'oli de les seves oliveres, no podien fregir tot el peix de la Mediterrània? Resposta de Renée: els anomenats francesos eren no només els que es translladaven a França, als departaments de les boques del Roïna, de Vaucluse i de la Drôme, per a comerciar amb els productes del seu país, sinó també els que havien arribat a Bèlgica, Suïssa, Alemanya i altres països d'Europa, quan, en la primera meitat del segle XIX, una espantosa plaga destruí quasi per complet els tarongerars i reduí a la misèria un gran nombre de famílies. Aleshores, l'èxode dels sollerics es va estendre fins a les Antilles espanyoles, Mèxic, Estats Units i diferents nacions de l'Amèrica del Sud. Però d'altres punts de l'illa i de la península havien arribat pagesos, artesans i llauradors, que sustituïren els emigrants, i Sóller, poc a poc, recobrà la riquesa perduda, no sense que els propis francesos i americans, en tornar, contrib uissin a augmentar-la...»