Tres propostes diferents per a un Solleric

Aquest horabaixa s'inauguren les exposicions d'Alícia Llabrés, Gallardo i Bernardí Roig al Casal

El lleidatà Miguel Àngel Gallardo davant d'una de les seves il·lustracions.

TW
0

El Solleric, un dels centres neuràlgics de la Nit de l'Art més institucional, es preparava ahir de valent per tenir a punt unes propostes, en concret tres, ben diferents entre si. Es tracta de les exposicions Alícia Llabrés. Obres 1990-2006, que es podrà veure a l'entresòl; Com ser Gallardo. Històries i il·lustracions 1976-2006, a la planta baixa i Look at me, please, de Bernardí Roig, que envairà l'Espai Quatre del centre. Totes tres restaran exposades fins el 12 de novembre.

De fet, com va afirmar el regidor Rogelio Araujo, «estam molt contents, des de l'Ajuntament, de donar suport a aquesta iniciativa i la veritat és que ens agradaria molt que els ciutadans aprofitassin l'oportunitat de veure art demà vespre a Ciutat». El regidor també va voler agrair la col·laboració que l'Ajuntament rep de l'Obra Social de la CAM, present a la roda de premsa en la figura d'Arnau Riutord.

Joan Carles Gomis, director general d'Arts Plàstiques de l'Ajuntament i per a l'ocasió comissari, va ser l'encarregat de presentar l'exposició de Llabrés, una artista nascuda a mitjans dels anys 60, «que ha escrit una de les pàgines més brillants de la pintura illenca». Les trenta-sis peces de la mostra ofereixen un complet recorregut per la trajectòria de la pintora, que es va mostrar il·lusionada de veure l'evolució que ha sofert la seva obra. «He pensat que no ho feia tan malament», va comentar.

Molt diferent és l'obra que albergarà la planta baixa. Es tracta també d'una retrospectiva de l'obra de l'il·lustrador lleidatà Miguel Angel Gallardo, conegut per ser el pare Makoki, el personatge més popular de l'underground espanyol dels anys 80. Historietes i il·lustracions seran a l'abast del visitant de la planta baixa en una mostra difícil de reunir, segons va comentar el comissari Florentino Flórez, que va destacar el catàleg, l'exposició i el DVD que s'ha realitzat.

Tal volta la proposta més «trencadora» de l'espai públic sigui la que ofereix Bernardí Roig a l'«espai impossible», el Quatre, que gestiona Neus Cortès al soterrani del casalot. Sota el nom Look at me, please, l'artista ha ideat específicament una videoinstal·lació que pretén, a més de fer reflexionar el visitant, que «li estalli la retina», va comentar el mallorquí. Els 380 fluorescents de què constarà l'obra projectaran 20.000 vats sobre el visitant que, en un moment donat, quedarà cec o, almenys, aquesta és la intenció de l'artista per tal de reflectir la llum com a metàfora de la ceguera.

No cal dir que Roig va agrair l'oportunitat de poder exposar per a la Nit de l'Art després de la exitosa exposició al Kuntsmuseum de Bonn.