Passatges a Buenos Aires (1928)

Miquel Ferrà i Martorell21/09/06 0:00

El fenomen de l'emigració seguia encara. Molts de mallorquins havien d'anar a cercar feina fora de Mallorca. Tot i que Cuba i Puerto Rico ja no eren espanyoles, hi seguien anant fills de la terra a la recerca d'una millor avinentesa. Encara que Mallorca s'anàs industrialitzant, el principal motor econòmic seguia essent l'agricultura i l'agricultura no donava feina per a tothom i quan la donava, per axemple als joves «missatges» era amb sous de misèria. El turisme era un fenomen incipient encara, malgrat la promesa d'obrir-se a un mercat força gran si les condicions socioeconòmiques i la pau ho permetien. Però tanmateix eren molts els que s'embarcaven vers Amèrica i especialment, cap a la zona del Riu de la Plata, Buenos Aires i Montevideo. Per això, la premsa anunciava que l'agent de la Companyia Transatlàntica, Antoni Amer, posava a la venda passatges per a Buenos Aires: «El cinco de cada mes saldrá uno de los magníficos transatlánticos españoles Infanta Isabel de Borbón y el Coloso Reina Victoria Eugenia de unas treinta mil toneladas, completamente reformados, con magníficos comedores y camarotes para el pasaje de tercera clase. La travesía es de trece días de navegación. El precio del pasaje en tercera, quinientas cincuenta pesetas. Impuestos, siete cincuenta. Informes gratuitos en la calle Juan Literas, 10, Manacor».

De fet, les relacions de Mallorca amb Buenos Aires en aquells moments eren bones, especialment pel que fa a temes culturals, i així la premsa deia també que hi havia un projecte per realitzar una exposició d'art mallorquí a la capital argentina: «Se trata de celebrar en esta capital una exposición de pintura de Mallorca que involucre las firmas de más prestigio, forasteros e isleños, y abarque las más diversas significaciones, las más dispares interpretaciones pictóricas de Mallorca. Se gestiona para esta obra cultural el patrocinio de la Asociación de la Prensa de Baleares y el apoyo económico de la Diputación y Ayuntamiento de Palma». De Mallorca n'havia parlat molt en els diaris de Buenos Aires l'escriptor i polític, que havia estat també gran amic d'Antoni Maura, Prudencio Rovira, i el mateix varen fer Santiago Rusiñol i Alberto Insúa. Ja hi havia hotels, com el Calamayor, que anunciaven les seves cambres amples, amb aigua freda i calenta, el seu servei de restaurant especialitzat en coberts de cinc, sis i set pessetes i mitja, alhora que oferia unes sumptuoses sales per a àpats, noces i batejos, situació immillorable, amb terrasses vora la mar i aturada del tramvia a la porta. Afegia «Precios módicos y servicio esmerado». Que més es podia demanar, quan Calamajor era un paratge totalment verge?