A l'obra de Werner Keller Da aber staunte Herodot, publicada a Zuric, en aquestes dates, aquest gran especialista en el món clàssic escrivia que «a l'Antiguitat, la gent pensava i sentia de manera més espontània. L'amor, el sexe i la fecunditat eren quelcom natural per a tots, quelcom essencial per a la creació i supervivència del cosmos, per a la vida dels déus i dels homes... Els ritus de la fecunditat figuraven entre les més destacades festes, en les quals era portat en solemne processó un gran fal·lus, símbol de l'eterna procreació i producció de nova vida».
I no és estrany que després, durant l'onada de puritanisme que envoltà bona part de l'Edat Mitjana, alguns dels grans personatges de Grècia o Roma no es presentassin tocats per aquella febre eròtica allunyada en el temps i l'espai de l'època gòtica. Trobam, així, un Virgili que per una banda té quelcom de mag i per una altra de conqueridor sentimental. Ho veia amb aquesta segona personalitat el trobador Pau de Bellviure, del segle XIV, quan narra la llegenda virgiliana de com el poeta llatí s'enamora de la filla de l'emperador. Aquesta història recollida també en eCorbacho, de l'Arxipreste de Talavera, ens explica que un cop cegament enamorat Virgili de la princesa més bella de Roma, no només restava rebutjat per ella, sinó que volent encara aquesta castigar la gosadia del galant, simula tenir-li correspondència de sentiments i li proposa d'entrar secretament a les seves cambres. Es tractaria d'ascendir a la torre ficat en una canastra. El poeta accepta i l'al·lota, el deixa penjant a mig camí. El dia següent tothom haurà de veure el pobre Virgili, dins la canastra, molt per dessota de la finestra de la seva estimada però prou amunt per a no poder fugir de l'interior de la fràgil i insegura canastra. Serà la rialla de tot el poble romà. Alliberat finalment, Virgili pensa la revenja i, gràcies als seus poders de bruixot, fa desaparèixer el foc de Roma. La gent que ha de menester el foc per a tantes primeres necessitats es desespera i Virgili fa saber als seus conciutadans que només hi ha una manera d'aconseguir-ho. Es tracta d'encendre'l en el sexe de la princesa. Així doncs, la filla de l'emperador ha de ser col·locada enmig de la plaça pública i allà eixancada ha de retornar al poble el foc que porta dintre...
Escriu l'Arxipreste: «Qui no va veure Virgili, un home de tanta ciència que cap altre tingué mai la màgica art que ell posseïa i que tanmateix, pels fets que podràs llegir o sentir, va estar a Roma penjat a la finestra d'una torre a la vista de tot el poble romà, això només per dir i creure que la seva saviesa era tan gran que cap dona del món el podria enganyar».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.