El primer curs de l'Escola Superior d'Art dramàtic començarà a mitjans d'octubre

En la matèria d'Interpretació, el manacorí Pere Fullana impartirà l'assignatura d'Interpretació I; el menorquí Pitus Fernàndez, Tècniques d'Improvisació; i el francès Philippe Peychaud, Tècnica d'interpretació amb màscara (màscara neutra). En matèria de moviment, l'italià Miquel De Marchi impartirà acrobàcia; Joan Carles Bellviure i Norman Taylor es partiran l'assignatura d'anàlisi del moviment, la coreògrafa Maria Antònia Oliver farà Dansa, i la valenciana Maite Villar, Expressió Corporal. Maria Esperança Mulet impartirà ortofonia, Mateu Grau, tècnica de la veu i Haim Isaacs, veu i cant. En matèria de música, Maria Araceli Vidal farà Llenguatge musical i en Teoria teatral, Juan Antonio Arranz (Madrid) s'encarregarà d'Història de les arts de l'espectacle i Teoria de l'art i la comunicació. Jesús Lozano (Conca) farà classes de Literatura i teoria dramàtica.

Les obres d'adaptació i adequació de l'edifici que acollirà l'escola, que començaren el passat mes de juliol, han estat «tutelades» per la feina d'un ampli equip de professionals integrat per l'arquitecte Jaume Vidal, el consultor tècnic Dino Ibáñez, i la interiorista Marta Valldosera, entre d'altres. Segons explicà ahir Ibáñez, «es tracta d'un edifici idoni» per acollir el centre, ja que «les pistes d'squash tenen el sostre alt i això va molt bé» per fer-hi aules. «Crec que el projecte està sortint rodó», declarà satisfet, Ibáñez.

Per la seva banda, Vidal comentà que l'edifici compta amb uns 1.300 metres quadrats, distribuïts en tres altures. La planta baixa allotjarà un vestidor, una sala d'esbarjo pels alumnes i una biblioteca mediateca; el primer pis, quatre aules pràctiques i una de teòrica, així com un petit auditori amb capacitat per a unes cent persones, i la darrera planta es destinarà a dues aules d'expressió corporal i pràctica i també allotjarà les oficines de l'equip de direcció del centre. «Les principals millores s'han fet per adaptar l'edifici als minusvàlids, aplicar mesures contra incendis i també per reforçar les parets i els sostres», ja que les necessitats de l'escola són diferents a les que tenia l'antic esquaix, sobretot perquè és previsible que hi hagi més gent, per no parlar de les condicions que ha de reunir cada aula per adaptar-se a la seva funció.